Una dia, van dir-me
que vigilés amb els somnis
que a vegades pots tenir
els pensaments que has dormit...
Un dia, van dir-me
que el meu món no era real,
que tan sols és fantasia
d'algu que és ignorant...
que deixés de somiar
i tornés a la realitat...
I el meu món, és de veritat...
pot ser que no l'entenguis
o que ni tan sols ho intentis...
No ho puc explicar, ni dir
à qui no ho pot sentir...
tan de bo ho pogués fer
i somiessis tu també...
Així potser creuries
la realitat dels meus dies...
I jo que sóc somiadora
ho fet totes les nits
mentre els ulls es tancaven,
la ment obria camins...
Tant i tant m'ha agradat
que també desperta he somiat
paisatges i nous paratges
d'indrets inimaginables...
Aventures i contes
de fades i de monstres,
d'amors incandescents
i somriures permanents...
Ho he fet a totes hores
fins i tot, en les més fosques...
que el somiar, com l'escriure
és la millor companyia...
L'escriure, ha pres vida
i s'ha convertit en llibre...
lletres pures i sentiments
de quan dormia la ment...
I ho sento, però m'atreviré
i mai més vigilaré...
somiaré, tots els dies
i seràs el meu somriure
Els somnis són pensaments
desitjos de la ment...
i els somnis, prenen vida
caminant al teu costat
per poder seguir somiant
quan els ulls han despertat
i els pensaments, son realitat...
©Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada