Poesia feta vida...

El dia que et vaig somiar

sabia que eres real,

 que un dia sortiries

per retornar-me a la vida...

Sabia que algun dia

series el meu somriure,

sabia que algun dia

del meu somni,
sortiries...

Series la meva pell

Series el meu estel…

Aquell que sempre brillava

quan la llum se m’apagava.

 Series la poesia
que un dia, vaig escriure...
Series un full en blanc
que espera el poema 
d’una ànima sencera...

 

Sabia que algun dia
em donaries un nou dia…
Que tornaria ser nena

que no entén de condemna…

Series aquella mescla…
l’amalgama més perfecte…
Series la peça ideal 
la que encaixa i complementa…

 

Avui, ha sigut el dia

Avui, és el nou dia…

que la vida m’ha donat

tot el que havia somiat

Per fi, he tocat la pell...
el tacte de la seda…
És la teva
És la meva... 
son dues pells brodades, 
dos vestits fets a la mida...

Son dos cossos recoberts

dels mateixos sentiments…

 Dues ànimes en una pell

unides per l’anhel…

Dues ànimes que s’han trobat

sense temps, ni edat…

La puresa feta amor
netedat en la passió.

La il·lusió feta desig

El despertar dels sentits…

Mossegades incontrolades,
El sabor de les besades...
Llengües que es descobreixen,  
Sentiments amb tremolor, 
 Mirades fetes de l’amor…

 Dos cossos abraçats

en perfecta sintonia…

Dos cossos que s’han fos

en absoluta harmonia

La música feta carícia
les notes de la poesia…
Emocions indescriptibles
sensibilitat feta carícies... 
Complicitat dels somriures...

Vull sentir-ho tot de tu

Vull sentir-ho tot en mi…

Vull caminar al teu costat

Agafada de la mà...

Vull dormir, totes les nits
acaronant el teu pit…
Que m’abracis per l’esquena
i fer les nits
eternes…

  
Amb dies d’intensitat
i moments apassionats… 

Els més  dolços instants

els viuré al teu costat…

©Tots els drets del text reservats