Preludi...
Aquest
matí, molt de matí, escoltava aquest preciós preludi de Tàrrega... una
guitarra, unes mans, un sentiment, un silenci... la meva petita tocant
“Lágrima”.
Sense poder-ho evitar, millor dit, sense voler-ho
reprimir, una llàgrima ha sortit... com una nota, des de l’ànima... Un
profund sentiment d’alegria, per tot el que tinc, per les descobertes i
les noves sensacions, per tot el somiat, per tot el què vindrà... per
tot el passat i per tot el viscut, per tot el què sóc...
Un
sentiment semblant a quan saps que allò que portes dins teu és a punt de
sortir, que una part de tu serà una nova llum... com quan el teu fill
és a punt de néixer... Llàgrimes d’emoció, d’amor tan desmesurat envers
aquell trosset de tu, que encara no l’has vist, no l’has tocat, no
l’has abraçat... però ho saps tot d’ell; la seva olor, les seves pors,
el tacte de la seva pell, el seu somriure... el seu sentir, el seu
tot... perquè és una part de tu mateixa. Aquell sentiment tan immens d’absoluta felicitat per viure moments tan meravellosos i indescriptibles...
Al mateix temps, incertesa, por, desig... saps que tot anirà bé, però
necessites aquella mà que t’acarona, que agafa fort la teva i et diu que
ho estàs fent molt bé... Com quan Curra, l’entranyable llevadora de
somriure d’àngel i carícies de mare, em van envoltar de protecció...
fent-ho tan senzill i bonic, que totes les pors es van esvair, la pau i
el silenci em van abraçar... fins que el plor més dolç sortit de les
meves entranyes es va convertir en el batec del meu cor, el meu nou
cor...
I és que, hi ha moments a la vida, que sents que ets tu
qui torna a néixer... que obres els ulls, que veus una nova llum, que
trenques el plor... que sents que és un gran dia, un nou dia... on tot
està per descobrir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada