Potser l'hivern ha congelat
el teu pit
desprotegit,
que desitjava estimar
i el fred
l'ha espantat...
Potser avui,
o qui sap, si demà
la primavera arribarà...
Si les flors
t'abraçaran el cor...
Si la meva escalfor
et refarà...
si et tindré
al meu costat...
No sé si serà així
o si tan sols
és un desig...
Si serà autèntic,
o serà un somni
que un dia
l'ànima m'omplis...
Potser ho tindré
i un dia, t'estimaré...
O tan sols serà
fantasia per recordar...
De moment, ho tinc tot,
quan el tot és suficient
per tenir en pau el cor
i satisfeta la ment...
Paraules que són de conte,
que m'embolcallen
a totes hores...
Paraules que reconforten,
sortides de dintre,
de la profunditat més íntima...
Carícies de quatre notes
que en respirar-les
m'acaronen...
la pell s'esgarrifa,
i la nit
es torna dia...
Els somnis
tornen a viure,
la màgia
fa de les seves,
i les fades
apareixen...
Fan bategar les ales
i em despullen l'ànima...
Ànima que torna a riure,
és un estel ben lliure...
que balla amb el vent,
que dansa al voltant
de dos cossos,
somiant...
Que la sents al costat
del teu cor, congelat...
per si les flors han perdut
el poder de sanar
un desig apagat,
per si el fred t'ha envaït
i no vol marxar...
ella, et ve a buscar,
d'escalfor, t'omplirà...
i en el teu pit
dormirà...
©Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada