Nía Murtal: Viu el cor

dissabte, 9 de març del 2013

Viu el cor

El més bonic de tot

és sentir viu el cor...

Quan batega, de veritat,

quan el sents alliberat,

quan l'emoció, l'excita,

i la pau, el tranquil.litza...

quan les seves espurnes

es tornen guspires

que brillen en els ulls

il.luminant el que mires...

Quan camines amb la vida

i ets part de la pel.lícula,

quan no t'asseus a mirar

a veure la vida passar...

I avui, ni sóc protagonista

ni hi ha cap pel.lícula,

no sóc cap personatge

ni una gran estrella

ni tan sols, una petita...

però avui, brilla el cor

que és el gran triomfador.

Avui, em sento lliure

i sé tot el que vull viure.

Avui sóc la guionista

de la meva pròpia vida...

Avui sento emoció,

i el més bonic de tot

és que sento viu el cor...

Que ja no vol amagar

sentiments que havia guardat,

que vol recuperar

tot el que havia oblidat...

Avui els ulls ploren

i el més bonic de tot

són les llàgrimes d'emoció...

de sentir tot el que sento,

de ser tot el que sóc...

una petita espurneta

sortida d'un gran cor...

I avui, també et tinc,

tot i estar molt lluny de mi...

El més bonic de tot

és sentir-te en el meu cor.

Que no fa mal, quan batega,

se sent viu, de veritat,

quan et té al seu costat...

2 comentaris:

Ismael Perez Viedma18 de març del 2013, a les 6:34
I segueix sent protagonista de la teva vida.
Si vols ser artista, i n'ets molt capaç, perquè realment tu sí ets capaç, perquè ho tens tot, hauràs de perdre tota por i hauràs de "despullar" el teu cor i la teva ànima.
No hi ha mitges tintes, ha de ser sentiment pur i nu.
Allibera el cor i l'ànima.
I sigues la pitjor crítica amb tu mateixa quan escrius.
Però ara i a partir d'ara, sisplau, no deixis mai de creure en tu mateixa, passi el que passi.
Creu en tu.
Jo crec en tu fermament.
Si perseveres, i si ho fas quan el vent no bufi de cara, si hi creus, aquesta és una petita llum en comparació amb el que arribaràs a fer.
I no t'imagines com m'agrada veure't ser tu, perquè la societat, la cultura i el temps que ens ha tocat viure no tenen res a veure, encara que ens condicioni i ens ofusqui, amb la veritable essència que roman dins teu.
Allò que és dins teu és atemporal.
Perquè quan les teves paraules arriben a un sol cor, surt el sol, arriva la primavera i tot té sentit.
Així és la poesia, així és l'art, així són les paraules que contenen amor, sabiduria, veritat.
Il·luminen les vides.
I tu il·luminaràs moltes vides.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Et dedico un pensament

Eterns són els pensaments cap a la persona estimada, i eterna és la lluita per a ser al seu costat. “Només tu“ hauria de ser la frase destinada al nostre amor, sentiment que acaronarà tota la nostra pell en llegir aquest recull de poemes, o més ben dit, de sensacions. La recerca de l’amor desconegut, aquell que sabem que existeix i sentim, però que no tenim; el trobar aquella parella que extreu de nosaltres tot sentiment, el neguit per la separació de qui ens ho ha donat tot, i a qui perdonaríem tot només per aquell sentiment que ens fa sentir plens de força per aconseguir-lo, i també febles... en veure que necessitem el calor de l’ésser estimat. Pensaments que trobarem en cada una de les paraules de l’autora, que sonaran com lletra d’una cançó romàntica a les nostres oïdes i sentiments que farem nostres i ens duran a pensar en aquella persona que estimem o hem estimat. Són les paraules que sentim i mai surten de la nostra boca perquè l’amor ens deixa sense parla, però que l’autora posa en coneixement per a recordar que existeixen, i que el seu ordre i musicalitat ens ajuden a poder recordar el que hem compartit, gaudim o sentirem amb el nostre gran amor. Amb aquestes lletres, ordenades, fluides, orquestrades, descobrim que un sentiment que no podem explicar agafa forma escrita i ens permet volar, seguint el ritme expert del què hauria de moure el món: l’Amor, aquell únic i noble sentiment que perdona, que oblida i que ho entrega tot. Gaudiu, sentiu i estimeu amb aquesta partitura dels sentiments." (Pròleg -Jordi Mas Font)

Musicant Paraules (Recull de poemes)

Quan llegeixo una poesia m’agrada la sensació de percebre entre paraules l’espai blanc en el que està escrita, de la mateixa manera que la música ben interpretada respira entre notes el silenci que la sustenta. “Musicant Paraules” és un llibre que té molt que veure amb la música i el silenci. Cada persona d’aquest planeta, en la seva petitesa espacial, perdut entre milions de galàxies, és un cúmul d’experiències i aprenentatges únics lligats als seus pensaments, sentiments i emocions més profunds. Tots ells narren la nostra historia i al mateix temps la nostra grandesa espiritual, en un personal llibre que ens van oferir en blanc al néixer, la nostra ànima. La Sònia sap mostrar, matisant amb paraules precises i adequades, i amb un ritme pausat, el transfons de la seva ànima madura, nítida i silenciosa. El llibre que tenim al davant no pot ser llegit doncs només amb el cap perquè ha estat escrit amb el cor. Si obrim el cor, les paraules de la Sònia ens conduiran a la percepció del seu mon interior, on contemplarem un paisatge de sobtada sensibilitat. Crec que res més puc afegir al que ha de ser experimentat per un mateix; “Musicant Paraules” ens revelarà la resta. (Pròleg -Eduard Gil)