dimarts, 30 d’abril del 2013

Guardando tu Te Quiero

Guardando tu Te Quiero en esta seda
envolviendo con sus pétalos tu voz...
tus palabras acarician esta rosa
tu mirada sonriendo en esta flor

La dulzura de tu boca,
el susurro de tu piel
el Te Amo desde ayer...
envuelto en un papel...
Preservado del temer
parando el tiempo del querer...
protegiendo de este viento
haciendo el amor eterno...

Guardando tu Te Quiero en esta seda,
completando las letras de este cuento,
escogiendo de sus páginas la cualquiera...
la caricia que en el tiempo la conserva

Diecinueve ha escogido el azar...
cualquiera serviría para amar...
una pluma que graba el momento
la misma que escribe este verso,
la mano que la sostiene
la misma que a ti te quiere...

Guardando tu Te Quiero en esta seda
dos cuerpos envueltos en la tela...
una flor suave que reposa
que recibe las carícias de tus hojas...












dilluns, 29 d’abril del 2013

Quan et busco...



Vaig recórrer  els racons

totes les habitacions...

Per veure si trobava

alguna cosa oblidada


Vas deixat el teu flaire

però vas endur-te el meu aire...

Fins que torni a venir el dia

en què torni a respirar

quan et pugui olorar...


 En tocar les teves flors

van omplir-me de petons

que  preservaven a l’interior...

per si et buscava el meu cor



A la tassa del cafè

vas deixar-me el teu alè,

perquè et pogués respirar

quan em sentís ofegar...


D’entre els coixins van sortir

uns braços protectors

que van calmar el plor...

el somic del meu pit...



Van volar d’entre els llençols

engrunes d’il.lusions

que ompliren tota l'estança

i ara, li canten a l’ànima...



Em vaig bevent l’escalfor

conservada dins el got

que va calmar la teva set

quan s’inquietava el pensament,

Ara em treu la buidor...

em curulla de tebior...

em fa sentir-te molt a prop...



Sento les meves mans plenes

amb dos mocadors de seda

que vaig emblar amb perícia

mentre t’omplia de carícies

un vespre, quan dormies...

Vaig omplir-me de tu

acaronant-te tot nu...



Ara tinc la recordança

Per quan m’atrapa l’enyorança...

Ara et guardo al meu palmell

per vestir me amb la teva pell...



diumenge, 28 d’abril del 2013

Sentir....

Em diuen que avui plou
però jo, veig el sol...

Me l'ha portat un àngel
que volava per l'aire
per donar-me escalfor
si un dia, tinc tremolor....

Em diuen que el fred
ens retorna l'hivern,
però jo sento a dintre
papallones que riuen....
que mouen les seves ales
i somriuen a l'àngel...

Em diuen que no m'en refiï,
que és un àngel dolentot
que de ben aprop el vigili
per si vol endur-se-ho tot...

Però no saben que ja és tard
i que jo, ja l'he estimat...
li he donat el meu cor
perquè ell, em regala el sol...

Em diuen generosa
però no saben una cosa...
no és un àngel qualsevol
qui mereix el meu amor...
és el més bell de tots
qui m'ha capgirat el món...

És tan màgic com les fades
que viuen en aigües clares
amb un estel brillant
que il.lumina els estanys...
amb un polsim d'encís
que el fa embruixador
pero omplir tots els racons
amb la gràcia del seu do...

I a mi, m'ha tornat una fada
per crear noves contrades
amb unes boniques ales
per volar si estic cansada...
amb petons de dolçor
i carícies de caramel
per guarir els seus alerons
i refer el nostre món...

Potser em diuen que estic boja
i no es creguin aquestes coses...
però en l'amor, com a la vida
hi ha vestits fets a mida...

No has de creure
has de sentir...
per trobar tot el sentit...



divendres, 26 d’abril del 2013

El mismo baile



No se si será la piel
o si será la mirada,
si será el alma
que sortea distancias...

A un segundo de ti
o a mil versos de mi...
Puede que el recorrido
sólo  sean unas letras
o quizás cien palabras
que tengo en mi garganta...
Tal vez, tan sólo dos
que me aparten
de tu voz...

Tal vez no esté a tu lado
ni en un lugar lejano...
Será que estoy contigo
en el mismo infinito
formando el mismo cuerpo...
siendo aire
del mismo baile...

Como instrumento musical
con lengüetas de metal...
Un  fuelle nos aleja
Teniéndonos bien cerca...
El viento que nos roza
trae la música
y nos adosa...
Dos cuerpos acoplados
bailando
el mismo tango...

Unidos por un hilo,
cosidos
los destinos...
A mil suspiros lejos
o dentro del gemido
de un anhelo
escondido...
En el profundo sentir
de este engranaje perfecto..
De este baile
completo...

No se si será la piel
o será la mirada...
Si será el alma
que sortea distancias...

Será que estoy contigo
en el mismo infinito...

formando el mismo centro
siendo dos
del mismo cuerpo...
 siendo aire
del mismo baile...


dijous, 25 d’abril del 2013

Sueños mojados

Bajo el cielo plomizo
caminan mis pasos...
El agua en las calles
rociando detalles...

Un tímido trazo
reflejado en el charco
enciende la llama
revela
tu esencia...
Me trae tu recuerdo
que empapa mi cuerpo...

Mis sueños
mojados...
pasean despacio
evocando tu hechizo...

Un suspiro hecho ráfaga
que impregna mi alma,
tu sombra hecha nube
tu aliento me cubre...

Me empapa tu esencia
me calan tus ganas,
me envuelve tu brisa
incitas
mi prisa...

Hagamos tornado
del viento calmado...
Creemos tormenta
que el deseo alimenta...

Seamos el clima
que moja este día...
El jugo del edén
que apague la sed...

Fluido del cielo...
Diluvio de anhelos...
Bajo el cielo plomizo
pasean
mis sueños.... 





dimecres, 24 d’abril del 2013

Batecs

Ets l'agulla i jo, les hores...
el meu pols... cada segon
Som batecs d'aquest rellotge....
al compàs
dels nostres cors...
 
 

La felicitat té nom...

Un dia com avui
vaig saber el significat
de la paraula felicitat...

Una nit de primavera
amb mirada emocionada
i amb vida a les entranyes...

El neguit, a dins el pit
la impaciència del desig
de poder besar aquell cor
que bategava dins el cos...

Les llàgrimes d'alegria
en sentir que ja venies...
el somriure neguitós
en sentir el teu primer plor...

L'escalfor del teu pit,
la força d'unes manetes...
les carícies de les pells...
aquell cosset arraulit
aquell bocinet de de mi
que ara, ja havia sortit....

Aquella sensació
de saber que tot és nou...
un món per descubrir
i moixaines per repartir...
de que tu ja eres amb mi
molt abans de portar-te dins...
D'haver marxat sensera
i tornar a casa amb un cor
que bategava en dos...

I què ràpid passa el temps...
i què gran que t'has fet!

Ahir duies bolquers
i dormies als meus braços...
la meva pusseta dolça
de somriure angelical
repartia felicitat...

Gairebé ets adolescent
amb il.lusions a cabassos...
repartint felicitat
el meu àngel
es fa gran...

Per aquesta mami
també han passat els anys...
però està ben satisfeta
per tota la feina feta...
Una mami orgullosa
d'aquesta gran persona...

Una mami que és feliç
quan somrius cada matí...
que ja fa onze anys que sap
el que és felicitat!

dimarts, 23 d’abril del 2013

La teva rosa...

Ja m'ha arribat la teva rosa!!
De mans d'un missatger
que viatja per l'univers...

Ve a dur-me alegries
per si un dia com avui
no trobés el meu somriure...

Sant Jordi se'l va endur
un dia despistat
quan després de matar el drac
va ferir-me per dins...
es va endur un tros de mi...
Un Sant Jordi qualsevol
que va vestir-me de dol...

Però avui tinc un somriure
que té la forma d'un llibre...
Sé que tu ja l'has llegit
i que el tens
en el teu pit...

Aquest va dedicat
al meu Pare estimat....
que un Sant Jordi va marxar
per fer-lo més especial...

Et dedico aquest somriure
i també, els meus petons...
No pateixis si veus llàgrimes
que no porten tristors,
són espurnes d'alegries
són estels dins el meu cor...
els que em baixes
aquells dies
els que jo
no veig el sol....

T'estimo Papi!


 

dilluns, 22 d’abril del 2013

Colors del Món

Em desperto amb els colors
que m'han envaït el cos...
Diferents tonalitats
que m'ha fet imaginar...
És un somni de la nit
que ha pres vida
aquest matí....

T'he vist en cadascun...
En cada to
un tros de tu...

Dibuixada l'esperança
que emmascara la mancança,
una imatge que pren vida
en forma de carícia...

Un cel que es torna rogenc,
i un que porta la tempesta,
el pigment fet escalfor
quan l'amor no té colors...

Uns ulls negres que demanen
les carícies d'una mare...
La puresa,
en una cara....

El desglaç d'un hivern
que ja no recorda el fred,
la lluita pel somriure
o el camí per sobreviure....

Una ombra a la paret
o l'arruga de lo bell
malgastat pel pas del temps...

L'aigua de la vida
que puc beure en aquest dia...
o la flor que reneix
on ja no queda aliment...

La pau d'aquell qui pensa
o la fe del qui prega...
on uns badalls innocents
no entenen els mals temps...

Són colors d'aquesta vida
que amb tendresa i passió
han omplert el teu món...

Són vius i incandescents
Són llums que mai s'apaguen...
Avui tinc tots els tons
per omplir el nostre món,
i crear-ne de nous
amb l'estima
de dos cors...

Són colors d'aquesta vida
que amb tendresa i passió
ompliran
el nostre món...

©Tots els drets del text reservats

dissabte, 20 d’abril del 2013

Imatges del passat

"...I de sobte, aquella imatge em retorna a la ment. Asseguda al sofà, o a qualsevol cadira... L'espera. La teva espera.... amb la mirada perduda en aquell present que tu no volies, amb la mica d'espurna als ulls dient-me que avui, vindria... Sense res més al món, sense més il.lusions que preparar un sopar... perquè avui, com ahir, vindria.... I un cop més, l'espera.
El sopar refredat, la boca tancada, la taula parada... Sense res més a fer, sense res més a dir. El patiment et buidava, i a mi... m'encegava. Les llàgrimes brollaven, en cada cadira, en cada mirada... i jo, no plorava. El teu dolor eren les meves llàgrimes. Totes a dins, per omplir-me de coratge... per agafar-te les mans, com totes les nits, mirar-te als ulls i suplicar que entenguéssis les meves paraules.... que tu no entenies i et ferien per dintre: que mai més vindria...
Marxaves al llit, esgotada de viure... Recollia la taula, picava una mica, aquell sopar fred que em treia l'alè..."

Ploro de ràbia
de veure't trencada,
de no poder enganxar
el teu cor esmicolat...

Em fa mal l'ànima
en veure't plorar...
no vull que pateixis
no vull que l'esperis...

Prepara sopar
a qui et vingui a estimar,
et vull veure guapa
amb somriure a la cara...

Mira'm als ulls
que jo estic amb tu...
no vull més encís
que veure't feliç...

Torna a brillar,
agafa'm les mans...
t'ajudaré a caminar
com em vas ensenyar...
Jo aquí estaré
i sempre
t'estimaré...

dijous, 18 d’abril del 2013

La nostra finestra



A vegades cal somriure

i desar les llàgrimes

a dintre...



A vegades, cal plorar

i deixar la tristor

marxar....



A vegades sols veiem

núvols negres

en el cel...



A vegades...
no ens cal sol

per il·luminar

el nostre cor...



Ni dies bons

Ni dolents...

Tan sols dies

diferents...



Núvols que porten tresors

o d’altres, plens d’enyors...

Ells són el guarniment

d’aquest món

de sota el cel...



A vegades, no entens res...

I d’altres

que veus molt més...

Hi ha dies que el sentir

és més del que es pot dir....



A vegades, no et veig

però sé que sempre hi ets...

Que m’agafes per l’esquena

abraçant-me tota l’esma...

Protegint de tot perill,

abrigant el meu sentir...



A vegades puc volar

amb l’estel del teu afany...

Creem junt aquest nou cel

on tot està per fer...



Potser el sol no somriurà

ni els núvols cantaran...

Però tot ho conquistarem

només cal voler-ho fer...




Amb dolces llàgrimes

O amb salades...

Amb nits fosques

O estrellades....

Només em cal tenir

la teva joia en el meu pit

Tan sols això

em fa feliç...



Només em cal sentir

la carícia del matí

que perdura

fins la nit...


Només em cal despertar

cada dia

al teu costat...

I mirar junts la finestra

que el nou dia

ens presenta...

©Tots els drets del text reservats