Em desperto amb els colors
que m'han envaït el cos...
Diferents tonalitats
que m'ha fet imaginar...
És un somni de la nit
que ha pres vida
aquest matí....
T'he vist en cadascun...
En cada to
un tros de tu...
Dibuixada l'esperança
que emmascara la mancança,
una imatge que pren vida
en forma de carícia...
Un cel que es torna rogenc,
i un que porta la tempesta,
el pigment fet escalfor
quan l'amor no té colors...
Uns ulls negres que demanen
les carícies d'una mare...
La puresa,
en una cara....
El desglaç d'un hivern
que ja no recorda el fred,
la lluita pel somriure
o el camí per sobreviure....
Una ombra a la paret
o l'arruga de lo bell
malgastat pel pas del temps...
L'aigua de la vida
que puc beure en aquest dia...
o la flor que reneix
on ja no queda aliment...
La pau d'aquell qui pensa
o la fe del qui prega...
on uns badalls innocents
no entenen els mals temps...
Són colors d'aquesta vida
que amb tendresa i passió
han omplert el teu món...
Són vius i incandescents
Són llums que mai s'apaguen...
Avui tinc tots els tons
per omplir el nostre món,
i crear-ne de nous
amb l'estima
de dos cors...
Són colors d'aquesta vida
que amb tendresa i passió
ompliran
el nostre món...
©Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada