Vaig recórrer els racons
totes les habitacions...
Per veure si trobava
alguna cosa oblidada
Vas deixat el teu
flaire
però vas endur-te el
meu aire...
Fins que torni a venir
el dia
en què torni a
respirar
quan et pugui olorar...
En tocar les teves flors
van omplir-me de petons
que preservaven a l’interior...
per si et buscava el
meu cor
A la tassa del cafè
vas deixar-me el teu alè,
perquè et pogués
respirar
quan em sentís ofegar...
D’entre els coixins van
sortir
uns braços protectors
que van calmar el plor...
el somic del meu pit...
Van volar d’entre els
llençols
engrunes d’il.lusions
que ompliren tota l'estança
i ara, li canten a l’ànima...
Em vaig bevent l’escalfor
conservada dins el got
que va calmar la teva
set
quan s’inquietava el
pensament,
Ara em treu la buidor...
em curulla de tebior...
em fa sentir-te molt a
prop...
Sento les meves
mans plenes
amb dos mocadors de
seda
que vaig emblar amb
perícia
mentre t’omplia de
carícies
un vespre, quan
dormies...
Vaig omplir-me de tu
acaronant-te tot nu...
Ara tinc la recordança
Per quan m’atrapa l’enyorança...
Ara et guardo al meu palmell
per vestir me amb la teva pell...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada