Sentir....

Em diuen que avui plou
però jo, veig el sol...

Me l'ha portat un àngel
que volava per l'aire
per donar-me escalfor
si un dia, tinc tremolor....

Em diuen que el fred
ens retorna l'hivern,
però jo sento a dintre
papallones que riuen....
que mouen les seves ales
i somriuen a l'àngel...

Em diuen que no m'en refiï,
que és un àngel dolentot
que de ben aprop el vigili
per si vol endur-se-ho tot...

Però no saben que ja és tard
i que jo, ja l'he estimat...
li he donat el meu cor
perquè ell, em regala el sol...

Em diuen generosa
però no saben una cosa...
no és un àngel qualsevol
qui mereix el meu amor...
és el més bell de tots
qui m'ha capgirat el món...

És tan màgic com les fades
que viuen en aigües clares
amb un estel brillant
que il.lumina els estanys...
amb un polsim d'encís
que el fa embruixador
pero omplir tots els racons
amb la gràcia del seu do...

I a mi, m'ha tornat una fada
per crear noves contrades
amb unes boniques ales
per volar si estic cansada...
amb petons de dolçor
i carícies de caramel
per guarir els seus alerons
i refer el nostre món...

Potser em diuen que estic boja
i no es creguin aquestes coses...
però en l'amor, com a la vida
hi ha vestits fets a mida...

No has de creure
has de sentir...
per trobar tot el sentit...