dimarts, 21 de maig del 2013

Juguem...

I diran que som com nens
que no saben de raonaments...
quan ens tornem ben trapelles
i juguem amb les estrelles....

De nosaltres parlaran... en aquest lloc celestial,
per l'esquena inventaran, una historia de dos grans
que eren com infants...

No és cap bogeria, aliar-se amb l'alegria....
Poder jugar amb els estels,
o gronxar-nos amb la lluna
agafats per la cintura...

Amb els núvols, fas la guerra,
i jo... un cotó ensucrat...
per menjar-lo, rodolant,
dins la lluna que ara juga
a ser una pilota gegant!!

No tenim res establert
per tot allò que ens diverteix...
Els àngels volen venir...
de la pau, estan avorrits!!
Amb ells avui cuinarem
i a taula, ens asseurem...
començar a dinar pel pastís,
i de postres... repetir... 
és d'allò més divertit!!

I que diguin bogeria
si estan carregats de manies...
que tu i jo, seguirem sent
més vegades... com dos nens,
per posar color als dies grisos,
i pintar-los... si són tristos...















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada