I tornaria a néixer
i sempre... em faries créixer
I podria ser un ratolí
sense por del teu verí,
o seria un ocellet
i menjaria al teu palmell
del teu dolç aliment...
Potser seria l'abella
d'inesgotable noblesa
per cobrir els teus llavis de mel
i fer les boques... caramel
I tornaria a morir...
i a renéixer al mateix llit...
I seria la papallona
que tan sols viuria unes hores,
tornaria a ser la mateixa
que un dia, tu vas conèixer...
I tornaria a fer-me gran
i no et podries empassar
les ales i la màgia
que omplen aquesta fada...
massa gran pel teu estómac
que s'ha encongit amb les hores...
I tornaria a ser un nadó
acurrucat al teu cantó...
M'agafaries de la mà
i em tornaries a deixar anar...
aprendria a caminar
i cauria... mil vegades
i seria un mar de llàgrimes
o un bassal en el sòl
que no eixuga el millor sol....
I tornaria a fer-ho tot...
recorrent tots els errors....
No em perdria ni un racó
d'aquest joc que en diuen Món...
on no es guanya cap partida
on no es perd cap tresor...
Tornaria a viure el patiment
i engrandiria la meva ment...
Em faria mal la pell
de tenir tant sentiment...
Tornaria a viure l'amor
tornaria de fer-ho de cor
que tot el que ha estat bonic
vull veure-ho repetir
i guardar-ho... dins el pit...
I tornaria a construir l'amor
que vam fer... entre tots dos...
I et tornaria a estimar...
des del cel... fins al teu mar...