Amic...

Ni el gegant és tan gran
ni la puça tan petita...
ni el que sembla important... ho és tant
ni la insignificància res no val...

Ni dos bessons són tan exactes
ni les direccions tan oposades...
Res pot ser el que sembla
i tot... pot semblar el que és
El sempre pot estar en un segon
i en un segon... pot cabre un Món...
Ni jo sóc especial...
ni tu... un ésser estrany...

Però hi ha algunes realitats
que no es poden qüestionar:
Un tresor... és un tresor
tot i estar amagat al fons...
Les joies segueixen brillant
perquè no existeix profunditat
que apagui l'enllumenat
de les ànimes brillants...

Un tresor... és el que tinc
on les joies... són amics...
Li podem posar un altre nom
però les coses... són com són...

Un amic no és un amic
si quan l'ànima t'han ferit
ell s'amaga del perill
i es resguarda... protegit...

Un amic és de debò
quan un sol dit et toca el cor...
quan pot obrir-te la ferida
perquè t'estima... sense mida
perquè sap no fer-te mal
i que tu sol... et curaràs
quan la ferida està sagnant...

I si segueix sagnant...
si és tan profunda... que no es tanca
ell hi és... per ajudar-te
i que aprenguis a tancar-la...

I somriu... perquè ets feliç,
i et fa ser-ho... si estàs trist...

No hi ha gest sense valor
ni carícia... sense amor...
No hi ha res més cert al món...
que els amics... que ho són de cor...