Aquesta llum...

Quan els teus ulls em van trobar
alguna cosa em va passar...
la claror va fer-se gran
i jo em vaig enlluernar
amb la llum de teu mirar...

No vaig saber que era
aquell aroma d'una terra
que de sobte em va portar
a un món... molt llunyà
... però que jo podia tocar...

No vaig saber que era
aquella olor tan del mar
dins un petit bosc amagat,
on la tarda de fredor
vas tornar-me dels colors
que guardava dins el cor...

No vaig saber que era
aquella imatge... tan teva
que per dins... vaig sentir meva
Com una postal dibuixada
en l'estampa d'un record
que de sobte, esdevé nou...
Que és primera vegada
que és descoberta de tot...
Un sol dit... que toca un cor
i el transporta a un altre món
primerenc de tot amor....

I avui... ja sé que era
avui... he descobert
quam m'ha mirat aquest cel
que ja no em cal buscar més...

I avui... ja sé que és...
Avui sé que és la llum...
sé que és aquesta llum
la que vaig veure en els teus ulls...
la claror que em va amarar
que no era d'un món llunyà,
aquell aroma del mar
que tu em vas apropar,
el viatge a la postal
on amb tu... hi havia anat
i on avui... jo hi he tornat

Sé que és aquesta llum
que vaig veure en els teus ulls...