Creant

Tan bonic és tenir fills
com difícil definir
l'emoció de crear a dins...

Hi ha boniques sensacions
que ens passen dins els cors
quan el crear esdevé estrany
i no saps què està passant....

Podria tenir mil fills a dins
i la màgia de redescobrir
el festival emocional
de dos cossos bategant
compartint un sol espai...

Podria crear un altre fill
que també sortís de dins
engendrat amb moltes lletres
que ordenades, fossin llibre
i fer neixer un nadó lliure...

I cada dia és un concebre,
cada poema és part de mi...
cada vers és un nou fill
fruit d'alguna agitació
inquietud o sensació
o d'un trasbals... dins el meu cos...

Però hi ha dies diferents
on l'estrany, ets tu mateix...
on apareix el desconcert
de no saber ben bé que és
aquell neguit que pot ser intens
però amb un efecte plaent...
d'alguna cosa que està creixent
d'alguna cosa... diferent
que a dins teu està neixent...

I jo que busco nom a tot
que tinc paraules per sensacions
no sabria trobar un mot
dels milions guardats al cor
per definir amb simplicitat
el que dins meu... està passant...
I és que a vegades, s'ha de viure
per tal de poder descriure...
a vegades, en molts anys
no succeeix res estrany...
i d'altres, en un instant
et sorprèn el que existeix
quan a tot... estàs obert...
Quan acceptes que pots aprendre
de la més minsa tempesta,
quan aprens que pots gaudir
de qualsevol gran patir...

A vegades, en un cos petit
extraordinaris canvis s'estan produint...
Alguna cosa està creixent
i no sé ben bé que és...
No sé ben bé que està passant
però alguna cosa... s'està creant...

Es temps de deixar-se anar
i el que sigui... sortirà...