Imaginem...

Posats a imaginar

farem un somni gran

allà on no hi arribi qualsevol

només fet per a grans cors....

Posats a imaginar

fem-ho bé... com tu saps...

on tot és a l'abast

on no hi ha ulls espantats

davant tanta immensitat...

Posats a imaginar

posem-hi porta, per entrar

endinsem-nos a les profunditats

i deixem-nos ofegar

amarats d'aquesta sal,

esculpim els nostres cossos

sobre l'aigua d'aquest mar...

Posats a imaginar

donem-li braços a la lluna...

en farem el nostre bressol

i dels estels... gronxadors...

Volem per damunt el món

posant-li ales a l'amor...

Ara... deixa de somiar

i obre els ulls... al meu costat

Mira el cor que és a les mans

que batega de veritat

sense por de fer-se gran....

Ara... deixa de somiar

que tens porta... per entrar...

és oberta, de bat a bat

si t'atreveixes a passar

eternament t'abraçarà...

Ara... no tinguis malsons

ara ja... no tinguis por...

tens la porta

tens el cor

no imaginis millor món

que en d'altres, no hi ha amor...

Ara deixa de somiar

i desperta... al meu costat...

mentre fem el somni real
jo... et seguiré abrçant...

Els meus barços, de bressol

acaronant el teu son,

El teu pit, el meu llit

on dormir totes les nits...