Les meves mans es creien plenes
fins que van agafar-se amb les teves...
es van creure acaronades
fins que en la teva pell... van ser trobades
Els meus oïdes varen pensar
que havien sentit afalacs...
fins que va sonar la melodia
del teu xiuxiueig musical
i van descobrir les notes
que van fer-los vibrar...
Els meus ulls de maragdes
creien que guarien paisatges
i estels a les pestanyes...
fins que un dia van tenir
el veritable paradís
quan van mirar... dins el teu pit...
La meva boca es va pensar
que la mel havia tastat...
però uns llavis la van besar
i d'ells... en va menjar...
La mel que abans era dolça
tan sols va ser una petita mostra
tan sols un petit bocí
del que es podia assaborir
bevent del teu elixir...
El meu cos..., tan innocent
es creia amb el sentiment
d'haver estimat, plenament...
Quan el teu el va abraçar
fins les ànimes es va fusionar
i llavors vam descobrir
el sentit de tot sentir...
Tota jo em vaig estremir...
el teu cor va tremolar
i tots dos, vam bategar
descobrint-nos l'estimar...
I jo pensava que era plena...
i mai s'és ple del tot
fins que descobreixes l'amor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada