Diuen...

Diuen que no hi ha terres que en trepitjar-les
acullen les teves passes...
Diuen que és perillós anar a segons quins llocs
que no hi ha sabors que quan els tastes
no s'assemblen a cap altre...
També diuen que hi ha colors
que no hi són en tot el món
i que no hi ha mirades que en tocar-les
et duen a somnis de fades...
I em diuen que no hi ha ulls que quan t'abracen
tenen més llum que qualsevol astre
i que no hi ha llunes que en besar-les
et posen ales a les espatlles...

Que sabran ells de miracles...??

Aquí em tens...
ben enganxada
a aquesta terra que m'abraça
besant la lluna cada nit
que en mirar-la ve al meu llit...
Aquí em tens, il.luminada
per la llum d'aquesta mirada
que m'omple de colors el cor
amb el sabor dels teus petons....

I aquí em tens, com un àngel
ballant amb tots els astres
amb un somriure que és etern
atrapada per la corrent
que m'eriça el pensament
en sentir milers d.estels
acaronant la meva pell...

Apartada de tot el món
acompanyada del teu cor...
Aquí em tens... com una fada
lliscant per les teves aigües...

Què sabran de realitats si no en saben de somiar?

Aquí em tens... ben desperta
abraçada a la teva esquena
aquí on la lluna sempre és plena
i on el sol... sempre m'espera...