Nía Murtal: No pedí nada

divendres, 30 d’agost del 2013

No pedí nada

No pedí nada
aquella tarde nublada...
Ni siquiera ver el sol
ni escuchar a la razón...

No pedí nada
y recibí todo...

Tuve estrellas en mi cama
y por la luna fui arropada,
acurrucaron mis sueños
con los ojos bien abiertos,
construyeron realidades
con cimientos de verdades....
Dedos que besaron mi alma,
almas que acariciaron mis besos...

Ni pedí nada...
Ni siquiera en las oscuras mañanas
con la almohada empapada
de derramar tantas lágrimas...

No pedí nada...
Y recibí la calma...
El cobijo de unos brazos
las sedas de los abrazos,
eternas noches sin reloj
al tic-tac de un corazón
que latía para dos....

Y así fue como recibí
aquel regalo... Sin pedir...
Los regalos, no se piden
ni las carícias se suplican,
ni el amor, si es de verdad,
entiende de caducidad...

Y ahora pido.
Pido mucho...
Quizás pida demasiado.
Pero el cuerpo está cansado
de superar tantos peldaños
de escaleras con engaños...

Y ahora pido...
Y pido más.
Ahora pido toda la paz
de amar siempre en libertad...

Y ahora pido...
Ahora pido no olvidar
lo que es saber amar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Et dedico un pensament

Eterns són els pensaments cap a la persona estimada, i eterna és la lluita per a ser al seu costat. “Només tu“ hauria de ser la frase destinada al nostre amor, sentiment que acaronarà tota la nostra pell en llegir aquest recull de poemes, o més ben dit, de sensacions. La recerca de l’amor desconegut, aquell que sabem que existeix i sentim, però que no tenim; el trobar aquella parella que extreu de nosaltres tot sentiment, el neguit per la separació de qui ens ho ha donat tot, i a qui perdonaríem tot només per aquell sentiment que ens fa sentir plens de força per aconseguir-lo, i també febles... en veure que necessitem el calor de l’ésser estimat. Pensaments que trobarem en cada una de les paraules de l’autora, que sonaran com lletra d’una cançó romàntica a les nostres oïdes i sentiments que farem nostres i ens duran a pensar en aquella persona que estimem o hem estimat. Són les paraules que sentim i mai surten de la nostra boca perquè l’amor ens deixa sense parla, però que l’autora posa en coneixement per a recordar que existeixen, i que el seu ordre i musicalitat ens ajuden a poder recordar el que hem compartit, gaudim o sentirem amb el nostre gran amor. Amb aquestes lletres, ordenades, fluides, orquestrades, descobrim que un sentiment que no podem explicar agafa forma escrita i ens permet volar, seguint el ritme expert del què hauria de moure el món: l’Amor, aquell únic i noble sentiment que perdona, que oblida i que ho entrega tot. Gaudiu, sentiu i estimeu amb aquesta partitura dels sentiments." (Pròleg -Jordi Mas Font)

Musicant Paraules (Recull de poemes)

Quan llegeixo una poesia m’agrada la sensació de percebre entre paraules l’espai blanc en el que està escrita, de la mateixa manera que la música ben interpretada respira entre notes el silenci que la sustenta. “Musicant Paraules” és un llibre que té molt que veure amb la música i el silenci. Cada persona d’aquest planeta, en la seva petitesa espacial, perdut entre milions de galàxies, és un cúmul d’experiències i aprenentatges únics lligats als seus pensaments, sentiments i emocions més profunds. Tots ells narren la nostra historia i al mateix temps la nostra grandesa espiritual, en un personal llibre que ens van oferir en blanc al néixer, la nostra ànima. La Sònia sap mostrar, matisant amb paraules precises i adequades, i amb un ritme pausat, el transfons de la seva ànima madura, nítida i silenciosa. El llibre que tenim al davant no pot ser llegit doncs només amb el cap perquè ha estat escrit amb el cor. Si obrim el cor, les paraules de la Sònia ens conduiran a la percepció del seu mon interior, on contemplarem un paisatge de sobtada sensibilitat. Crec que res més puc afegir al que ha de ser experimentat per un mateix; “Musicant Paraules” ens revelarà la resta. (Pròleg -Eduard Gil)