diumenge, 18 d’agost del 2013

Perill...

Serà que estimem el perill
que sempre hi som allà
on no hi ha seguretat...
nedant entre taurons
o envoltats d'afamats lleons...

I el perill no es fa petit
ni amb mil dies entre mig...
res aparta del desig
de tenir-nos entre els dits


Ni els mil dies de distància
poden fer minvar les ànsies
ni volen calmar les aigües
que en mullar-nos... tornem braves

En el perill... ens fonem
en un simple pensament...
I les ànimes volen flames
per saltar a trobar el risc
quan lliures... s'han unit

A vegades, tenen ales...
i entregades amb desfici
es lliuren al precipici.
Volen caure...
riu avall
pel saltant...
perdre's per l'excés
arrossegades per la corrent
del desig irrefrenable
de fondre's entre les aigües
i amb elles
lliscar salvatges...

L'emoció del perill
quan els anhels s'han desvestit
i defalleixen els sentits...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada