Aniversari

Tinc arrugues a la pell, i alguna cana als meus cabells... però l'ànima ben llisa i el cor ple de somriures.
Tinc l'edat de les experiències, i les experiències de l'edat... Tinc els anys que m'han fet créixer... Són pocs, per tant viscut. Suficients com per saber que tenir vida és molt més que un simple viure...
Tinc prou maduresa per saber el què és important i per saber el que no s'ho val, per no perdre la infantesa, la que tot ho vol aprendre, la que mira amb il.lusió... la que juga i mai es cansa, la d'inocència en els actes...
He patit... i he gaudit. Com tothom. Ni més ni menys. Potser diferent que tu... perquè el patir i el gaudir no el podem medir, l'ha de sentir cadascú...
Tinc els anys que dic que tinc, però no hi ha anys, ni mesos ni vida... sinó la vida en cada dia...
Tinc tants dies com tantes marques tatuades a la meva ànima: algunes diuen d'on vinc, d'altres on he estat... i a on vagi, me'n marcaràn. Tinc senyals que m'han deixat els que un dia van marxar... d'altres ben marcades, d'aquells que m'he estimat i de l'Amor, del de veritat... Les del dolor, ben surcades, i les de llàgrimes insistents, que han fet algún foradet... Tinc el cor que em marca el temps, al compàs dels meus anhels.
Sóc gran per segons quines tonteries, però massa petita com per deixar les bogeries...
Sóc nadó... quan tinc por. Quan sóc valenta, sóc gegant i duc ales de llibertat...
Tinc paraules i moltes faules... tinc mil somnis per abraçar i molts més per regalar...

Si em preguntes què és l'edat... no t'ho podria explicar...