Inventant paraules

A vegades no existeix la paraula
per definir el què el cor em parla
és llavors quan me n'invento
per intentar dir el què sento...

Trobo que hi ha paraules lletges,
hi ha mots que desmereixen...
fins i tot malsonants
i que s'haurien de canviar...

A vegades en creo nous
que només són dins el meu món...
per aquelles coses molt meves
que ni tan sols les entenen
ni el sol ni les estrelles...
només les saben aquells
que m'han fet tocar el cel...

Ara, voldria imaginar...
Ara... que el cel ja he tocat
com seria de bonic
que tu em toquéssis el pit...

Tan sols això...
No vull el sol
ni la lluna de llençol...
Tan sols que tornés a vibrar
un instant...
per després tornar-me a aturar...

I com seria la paraula
que sentiria jo dins l'ànima??

Molt més enllà de l'infinit,
Molt més nova que un renéixer...
Molt més fina que la seda
i més dolça que la tendresa...

Seria suau... com la S
Seria mimosa... com la M
Seria extranya, per qui no en sap...
Seria secreta... a cau d'orella...
Seria una X... de xiuxiueig,
com el cuquet que quan et veig
em velluga... dolçament...
Tindria vocals amb molts accents
per reforçar-ne els pensaments,
i diftongs per unir
la força dels nostres pits...
Seria alegre, seria fresca...
Seria només teva i meva...
Seria única, seria una
tan personal i exclusiva
com el que jo sentís a dintre...
Seria música dins les venes
quan les boques fossin plenes
deslliurades de cadenes...

Potser ara... ja la tinc...
La sentiràs dins el teu pit
només si jo... te la puc dir...

Mentrestant... la guardo jo
ben desada dins el cor...