Una dutxa i un cafè
Un bon dia... fins després
Avui no serà un dia més...
I es que en veure'ns a la dutxa
ens hem recordat de la pluja
que ens empapa de luxuria...
Petites gotetes lliscant
sobre els cossos despullats
han fet enlluernar els ulls
quan encara eren mig clucs...
I les mans... mig adormides
no han volgut quedar-se buides...
S'han perdut entre les presses
i de les pells n'han quedat plenes...
El cafè s'ha refredat...
Les torrades s'han cremat...
I el tren... ja ha marxat...
Quedem-nos en aquesta estació
a l'aixopluc del nostre amor...
Ben empapats de tendresa
ben mullats per la dolcesa
d'aquesta aigua encisadora
que avui ha encantat les hores
i ha aturat els rellotges...
Una dutxa... i un cafè
Un avui... tinc ganes de tu...
Avui les pells fan de barnús
i dos cossos... s'han perdut
fins que la lluna ha vingut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada