divendres, 4 d’octubre del 2013

Bocinets de Nía...

Tenim por al néixer..?? No ho sé... No recordo haver tingut por quan ho vaig fer per primera vegada, potser fa masses anys i la memoria ho ha esborrat... 

Potser sí ho recordem, inconscientment, i per això ens espanta tant tornar-ho a fer... No em prenguis per boja Robert, però jo he tornat a néixer. I no parlo de cap accident, ni de cap transplantament d'un òrgan vital que se m'enduia la vida. No... Parlo de decidir morir perquè t'han matat masses vegades. I poder renéixer... Parlo de deixar una vida enrera per començar-ne una altra de nova, una per estrenar... I vaig tenir por, molta por. No sabia si podria tornar a caminar sense una mà que m'ajudés, si seria capaç d'aprendre a parlar, a riure... o a plorar. Por de no atrevir-me a viure un altre cop, por a viure com volia viure... però no em vaig aturar. Vaig seguir un temps a quatre grapes, sense poder mirar enlaire, sense veure més que peus de gegants passant pel meu davant... fins que, mica en mica, em vaig incorporar. Les meves cames i els meus braços ja tenien la força suficienf com per caminar erguida. El meu cos es va equilibrar. El meus ulls ja s.havien obert, com grans finestrals per on podia veure el nou món, la meva ment havia crescut... i encara ho faria més per divisar nous horitzons. I vaig descubrir. Vaig viure cada instant màgic de la primera vegada, i ho vaig fer amb la intensitat i l'entusiasme de qui comença, però també de qui sap que potser és la darrera...

I encara ho faig. Cada dia. Cada matí. Cada cafè, cada esmorzar, cada petó... cada riure o cada plor. En cada lluna, fins i tot en les nits més fosques, quan s'amaga, perquè ni tan sols ella pot suportar-me...

En cada vers, en cada poema, en cada lletra hi ha un renéixer. Amb les mateixes pors, si... però amb les mateixes ganes... com si fos el darrer vers que escric... i a la vegada, amb la brillantor d'un infant que té un full en blanc i un munt de colors davant seu per primer cop... Perquè ell no té por. Tans sols veu els colors amb les mans plenes d'il.lusions...

Pinta, Robert, pinta!! Pinta de nou la teva vida i no més quadres per galeries. Estripa, trenca, llença, oblida... i torna a començar!!! Tens un pinzell nou a les teves mans oferint-te una oportunitat... (...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada