Despentina’m...
Fes-ho com només tu en saps
i avui, tornem a jugar
amb el cabell entre les mans,
mentre els teus dits es barallen
i els nostres riures... esclaten
Que no quedi ni rastre...
ni un clenxa pentinada
ni un cabell posat a lloc
i fem uns rínxols d’aquest joc...
Fabriquem tirabuixons
on enredar-nos... un altre cop
Convertim-nos en moixons
i niem entre els cargols...
Despentina’m...
Fes-ho com només tu en saps...
i aquest cop, que ens vegi el mirall
que tingui enveja el meu raspall
dels teus dits... de les teves mans...
despentinant fins el pensar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada