dilluns, 7 d’octubre del 2013

Em permets aquest ball...?

Eren les 6:32 am quan un Al Pacino més seductor que mai, m'ha despertat per ballar aquest tango... unes ones m'han fet obrir els ulls i ja dansava entre els seus braços, vibrant com una corda més dels violins...

El món dels somnis és ben estrany... Parlo dels somnis, somnis. Dels d'ulls tancats, els somnis de quan estàs dormint plàcidament la nit d'un divendres, per exemple. Sabent que la nit serà tan llarga com tu desitgis, perquè no et despertarà cap de les estimades melodies que has triat com a despertador, però que et semblen terriblement odioses quan et fan tornar al món real cada matí...

Els somnis de la nit d'un divendres, per exemple... Quan et trobes immersa en un estrambòtic ball de mostres, enmig de personatges fantàstics... o reals. Quan de sobte ets enmig d'un Thriller i t'has convertit el la Ola Ray, abraçada a un Michael Jackson convertit en home llop mirant-te amb tendresa, mentre et diu "jo no sóc com els altres..."
I et deixes endur per la passió, pel vent... i desapareixes per l'aire fins que te n'adones que ets la Sandy envoltada per la dolçor d'els ulls d'en Danny a ritme del "you're the one that I want..." i no voldries marxar d'allà...

Però obres els ulls... just en el moment que el somni s'esvaeeix. Just en el moment que algú altre obre els ulls i arriba al teu costat. Com per art de màgia... com si Harry Potter hagués fet de les seves fent-te dansar pel castell, convertint una llàgrima del "when you're gone..." en un somriure...

....i somrius. Somrius perquè t'ha portat el despertar d'un meravellós tango que et diu: "Bon dia, amor... em permets aquest ball??" 
http://www.youtube.com/attribution_link?u=%2Fwatch%3Fv%3DF2zTd_YwTvo%26feature%3Dshare&a=pXZMWIIKMUScpaDawk5j1A 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada