Em permets aquest ball...?
Eren
les 6:32 am quan un Al Pacino més seductor que mai, m'ha despertat per
ballar aquest tango... unes ones m'han fet obrir els ulls i ja dansava
entre els seus braços, vibrant com una corda més dels violins...
El món dels somnis és ben estrany... Parlo dels somnis, somnis. Dels
d'ulls tancats, els somnis de quan estàs dormint plàcidament la nit d'un
divendres, per exemple. Sabent que la nit serà tan llarga com tu
desitgis, perquè no et despertarà cap de les estimades melodies que has
triat com a despertador, però que et semblen terriblement odioses quan
et fan tornar al món real cada matí...
Els somnis de la nit
d'un divendres, per exemple... Quan et trobes immersa en un estrambòtic
ball de mostres, enmig de personatges fantàstics... o reals. Quan de
sobte ets enmig d'un Thriller i t'has convertit el la Ola Ray, abraçada a
un Michael Jackson convertit en home llop mirant-te amb tendresa,
mentre et diu "jo no sóc com els altres..."
I et deixes endur per la passió, pel vent... i desapareixes per l'aire
fins que te n'adones que ets la Sandy envoltada per la dolçor d'els ulls
d'en Danny a ritme del "you're the one that I want..." i no voldries
marxar d'allà...
Però obres els ulls... just en el moment que
el somni s'esvaeeix. Just en el moment que algú altre obre els ulls i
arriba al teu costat. Com per art de màgia... com si Harry Potter hagués
fet de les seves fent-te dansar pel castell, convertint una llàgrima
del "when you're gone..." en un somriure...
....i somrius.
Somrius perquè t'ha portat el despertar d'un meravellós tango que et
diu: "Bon dia, amor... em permets aquest ball??"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada