dijous, 3 d’octubre del 2013

Si un dia...


Ni tots els roures són forts
Ni totes les pedres són roques...
No tots els dolors ens fan ferms
Ni tots els somriures són eterns...

No tots els àngels volen pel cel
Ni són brillants tots els estels...
No totes les llàgrimes són tristes
Ni totes les ànimes... cristallines...

Però si un dia, et sents roure
no tinguis por si el vent et vol moure...
Són els sospirs del meu pit
que només et volen protegir...

Si un sol dia fossis roca
i una llàgrima t’erosiona
són carícies i afalacs
de les aigües del meu mar...

Si un dia... et fa mal el pit
no és que algú et vulgui ferir...
es que els meus ulls... s’han tancat
i al teu cor... s’hi han quedat...

Si un dia et sents enlairar
i arribes als estels tocar...
no tinguis por... no cauràs...
es que un àngel te’ls ha portat...

Si un dia no trobéssis el mirall
on poder veure’t  reflexat...
no desesperis... que al teu davant
hi haurà aquesta ànima de cristall
on sempre et podràs mirar
i veure't amb claredat... 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada