Slowly...
Hi
ha dies que tot va lent... i jo vaig lenta. I et penso. Penso en tu,
molt a poc a poc, com si et dibuixés dins meu un altre cop, sense
veure't. Perquè conec absolutament cada milímetre del teu cos.... I
voldria tenir la certesa que demà et podré tornar a dibuixar quan avui
t'hagi esborrat, i demà passat... i els dies que vindran després de demà
passat; que podré mirar-te, lentament, tot i que em sé de memòria cada
raconet del teu rostre; que no hi ha lloc per l'espai entre els meus
dits i la teva pell... I tornem a fer d'aquesta nit el nostre ball,
lentament...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada