dissabte, 30 de novembre de 2013

Su mano sobre tu tez

Cuando te abrace la oscuridad
y no te alumbre nada más
que una farola entumecida
por los golpes de la vida...


Cuando no veas nada más
que la ténue luz del portal
sin secretos que entonar
ni sueños que acariciar...

Sólo recuerda su mano...
Su mano en tu mejilla...
La carícia
que cada surco estremecía..
Aquella mano, aunque pequeña
contenía miles de estrellas...
Y llegarán... con sutileza
hasta la oscura calle desierta
iluminando fisuras y grietas
apagadas... por las tristezas...

Su mano sobre tu tez
la sentirás
otra vez...


 

divendres, 29 de novembre de 2013

Carrer temptació

Ara no sé
si pujava o baixava...
Tan és on anava.
Si ens creuem pel carrer
m'és igual si tinc pressa
o si algú m'espera...
Les passes... es perden
les forces... flaquejen,
l'aire desapareix
quan respiro el teu alè...
que es perd
que no sap si va
o si ve....
Però ara, tant li és.

El carrer de les temptacions
no és pujada, ni baixada...
És d'un sol sentit
-que nosaltres decidim-
quan ens creua el destí...


Tots els drets del text reservats

dijous, 28 de novembre de 2013

Et dec un petó

Et dec un petó...

Ahir el duia... acabat de fer...
Ens va lliscar el temps,
es va fondre entre les pells...
Les mans no van poder-lo atrapar.

Se'ns va escapar,
no vam saber-lo aturar...

I aquell bes
-el que et dec-
no vol presses
tampoc esperes...
Vol el gust a boca teva
Vol el tacte d'aquells llavis...
Els que un dia
van besar-me -massa ràpid-
i van fugir... sense intercanvi...

Encendré el foc.
El faré lent...
El que et dec
te'l faré etern...

Et dec un petó...
Te l'estic fent
a foc lent...

 
 Tots els drets del text reservats
 

dimarts, 26 de novembre de 2013

Si tu fossis de debò

Si el teu cor fos de cartró
i el teu cap fos fet de flocs
Si tu fossis un ninot
plantat en mig la plaça
a l'espera que la foguera
et portés a una vida eterna...
Si el foc et pogués tocar
i tu el poguessis abraçar...
Sabries que la flama no crema
aquell ninot que l'espera...
Foc i ninot s'abracen.
Els fusiona la mateixa branda
per escalfar els cors glaçats
i donar llum als apagats...

Si el teu cor fos de cartró
Si tu fossis de debò...
Series el ninot salvat
indultat per algú estimat
i moriries de fredor
sense la flama que aviva el cor....

Tots els drets del text reservats


Ni un sol gest de violència

Ni un sol crit
Ni una sola ferida al pit
Ni una mà alçada
Ni un petit senyal a la galta...
Ni un diminut blau
Ni una guerra vestida de pau
Ni un tret en la paraula
Ni una injúria amb arrogància...
Res que et faci abaixar el cap
Res que et faci aturar el ball...

Si hi ha crits...
que siguin d'amor
Proclams de T'estimo arreu del món
Tan sols senyals en el pit
de tatuatges d'estims
Trets amb pètals de roses
que et vesteixin de feliç dona
I sols guerres de pessigolles
i petons de papallona...

Mans alçades sota el cel blau
Veus dels àngels
Balls de pau...


 Tots els drets del text reservats 

dilluns, 25 de novembre de 2013

Sta. Cecília 2013

Tanca els ulls.
Queda't nu...
Despullat davant la immensitat.
Deixa't fregar per les ones
d'aquest mar... que ens abraona...

Obre el cor...
a la nuesa d'aquest món.
Que bategui... a ritme del so...
mentre els dits fan de les seves
fent polsacions a unes tecles,
jugant a fer dansar l'aire
que t'eriçona les espatlles...
Fins que et faci mal la pell
de sentir... intensament...

Fes l'amor amb la música.
No escatimis en passió.
Tampoc rebaixis tendresa
quan et besi les orelles...
Vibra.
Com ho fan les cordes...
Abraça notes i acords.
Com qui estima la guitarra
Com partitura al faristol
Com quan jo abraço el teu cor...

Tanca els ulls...
Queda't nu.
Que la música ens faci l'amor...
I fem estims
de cada so....

Sta. Cecilia 2013



Tots els drets del text reservats

Només tinc una estona

Només tinc una estona...
El temps just per fer una copa.

Hi ha gebre pel camí
Arribo amb les mans glaçades
i encongides les espatlles...

Prepara el vi
-el que m'has dit-
Em ve de gust fer-ne un tast
Tinc cinc minuts per degustar
l'escenari que m'has pintat...

Encén el foc
O no ho facis...
En cinc minuts ja no el veuré
...ni temps per passar fred

Només tinc una estona.
El temps just per aquesta copa...

Pel teu sabor... tinc un moment
De fet, un moment etern...
Per degustar-te lentament
fins beure'm l'enteniment...

Tinc pressa...
Comencem??


Tots els drets del text reservats

divendres, 22 de novembre de 2013

Un bocí d'alè...

El crit ofegat d'un somni escanyat
La veu de l'ànima... quan la pena calla
La il.lusió amagada d'un desig contingut
La invisible llàgrima... en l.infinit soterrada

Uns ulls aclucats dins un pit destruït
Un profund respir... que ofega per dins
La veu del lament, l'esplai del delir
L'anhel d'un cor... per escruixir el dolor

Amor arraulit, angoixat dins el pit
Un tímid valor... coratge encongit
L'aire que sobra quan la resta falta
Un bocí d'alè
quan tot es perd...

Sospir...


http://www.youtube.com/watch?v=3JXMdpGpfBU 

 

dijous, 21 de novembre de 2013

Ombres....

Si la foscor, quan m'envolta,
m'acarona i em bressola...
Si de vegades, la ombrada,
és repòs de la meva ànima...
Si el boscatge m'embolcalla
de pau i silenci vesprades...
Diga'm tu... si és que ho saps...
Quan jo sóc aparença
Quan tan sols sóc un espectre
Quan sóc només un record

sota aquesta llum de tardor...
Qui es cenyeix contra el meu cos
abrigant-me dels enyors...?

Si tu pots abraçar les ombres...
Ets tu, el sol del meu darrera
qui acarona la meva forma...?


 

dimecres, 20 de novembre de 2013

A ciegas....

Sin sabernos los rincones
Sin hojas de ruta
Ni guiones...
La osadía de los cuerpos
pudo más que nuestros miedos

A oscuras y sin linternas
nos adentramos
en las tinieblas...
Los ojos abrieron puertas
Con los párpados cerrados
nuestras manos... avanzaron

A tientas...
Sin ecos en las cuevas.
Los susurros como guía
Los gemidos, el camino...
hacia el tesoro más divino.

A ciegas...
Sin máscaras ni caretas
Nos ahogamos
en las cavernas...


Tots els drets del text reservats


dimarts, 19 de novembre de 2013

Amics formiguetes....

I quan el dia no pot ser més gris
Quan creus que no hi ha res més hostil...
Que cap camí et porta a Roma
en un món que ja no gira rodó...
Quan ja no tens més lloc al cor
per desar un polsim del dolor
amagant el plor darrera el sol...
Quan l'esperança no sap ni perdre's
-quan ja no és ni maragda... ni verda-
Apareixen formiguetes...
que canvien totes les lletres!!

Del dolor en fan color
i des de Roma... porten Amor...
La tarda grisa, ara frisa...
El que era pols... s'ha fet dolç...
El nen... ja no plora
perquè olora...
el món hostil de fa unes hores
que ara...
és tot ple de roses...



Tots els drets del text reservats

dilluns, 18 de novembre de 2013

Camina descalç...

Prova de caminar descalç
-fes-ho, de tant en tant-
Sent com la terra mullada
es commou sota les teves passes
en sentir-les despullades...
I camina.
Trepitja amb fermesa la roca
ella, que és robusta i forta,
se sentirà acaronada per la pell vellutada
deslliurada de sabates...

Fes-ho.
No sentiràs dolor.
Camina... i no tinguis por...
Ara intenta no fer mal
a les flors d'un jardí estimat...
Ho faràs amb molta cura
tot i així, en feriràs alguna.
Però si ho practiques sovint
sabràs no fer-les patir
i et perfumaran els sentits...

I caminar descalçat
és com palpar un cor destapat...
Segons com posis la mà
pots ferir-lo... i patirà...
Pot ser fort com una roca
O ben feble... com una rosa...
Si l'acarones amb els sentits, florirà
-com el jardí-
Tindràs roses del seu pit...
Ves en compte.
Tingues cura...
Podríes ferir-ne alguna.
Tot i així, et perdonarà
-fa temps que batega descalç-
De les traves del camí
dels errors d'alguns tocs
-i de les mans que el tocaven amb guants-
n'ha fet un bell jardí
on no moren mai les flors
on sobreviuen
als dolors...

Vigila sempre com trepitges.
Que ni a les roques
quedin ferides...


Tots els drets del text reservats
 

dissabte, 16 de novembre de 2013

Sota la pluja

Disculpa el meu atreviment
però és conseqüència del vent....
em despentina el pensament!

Disculpa'm...
però no vull fer-ho tota sola.

Sortim de la mà pels carrers
i de la joia
s'espanti el fred...
Vestim-nos per la ocasió
i que d'enveja
es mori el sol...

Anem a veure els núvols
avançant... al nostre pas
que s'emocionin
d'alegria...
i que ens plori un bon ruixat
de desig alliberat...

Ens mullarem... sota la pluja
fins calar-nos els texans...
que la humitat recorri el cos
de cada gota... fem passió...
amarant-nos tot el cos

Després... ja encendrem el foc
i ens tornarem a regar d'amor
en un llit fet de dolçor...

Però ara, disculpa'm...
dona'm la mà...
ens mullarem... sota la pluja
fins fer brillar els estels
fins que la lluna
guareixi els anhels....


T'espero....

De sobte em torno infant...
amb el cor enjogassat
desant els llibres al calaix
quan el parc l'està esperant...

Em torno impacient...
I el neguit em fa maldestre
amb aquell somriure inconscient
que brolla del pensament...

I t'espero.
Expectant...
Com el nen espera el regal
dels dies que són especials...

Fins que arribes.
Puntual...
Ha passat una eternitat
que s'esvaeix en un instant
quan la màgia em converteix en regal
embolcallat pel teu afany...

I m'entrego.
Total...
Lliurada a les teves mans...

divendres, 15 de novembre de 2013

A engrunetes...

A engrunetes m'alimentes
Petits tastets em deixes fer
no fos cas que m'empatxés...

A micones... t'assaborejo...
Segrestant i retenint la dolçor
que em va nodrint...
quan defalleix el meu estómac
i jo no et tinc a la vora...

Petits tastets em deixes fer...
Deu ser que el què és gustós
millor menjar-ho... a poc a poc...
Les coses bones
a engrunetes
sembla que puguin durar per sempre...
que així potser n'en tenim més
com aquell sabor del primer bes
-de no recordo quan va ser-
però que no oblidaré mai més...

A engrunetes... alimenta'm
ara... que tinc la boca oberta...


https://www.youtube.com/watch?v=_dE4YrrAAGk&feature=youtube_gdata_player 

dijous, 14 de novembre de 2013

Poema recitat





T'estimo.... perquè et vaig estimar

Vaig conèixer l’escalfor dels teus dits, la suavitat de la teva pell, el calfred del teu alè..., i la teva mossegada al clatell... Vaig saber el sabor d’un petó teu, molt abans de sentir la teva veu...

Em vaig trobar en els teus ulls quan ells em van mirar... Vaig veure el paradís, vaig viure al paradís. I et vaig estimar. Dia i nit, setmana a setmana... mes rere mes...

Et vaig estimar, com estimo la meva vida, el meu destí peculiar, la meva manera d’amar... la meva aventura, la meva pau, la meva guerra... Em vas emborratxar i et vaig estimar... per proper i per llunyà, per alegre i per estúpid... per omplir-me, per buidar-me, per tenir-te i enyorar-te... per donar-me i per robar-me. Et vaig estimar... i no vas deixar-me anar...

Et vaig estimar, com mai més sabré estimar... per savi i per idiota, per etern i per efímer... per torbar-me i incitar-me, per desordenar-me i fer-me caure. Per fer-me gran... i petita... I em vas estimar. Et vas fondre amb mi en un sol absolut... convertits en aigua i llum, en plaer, en suor i en fredor... en somnis i malsons... Vas fer-me tendra i ardent, sensual i passional, boja i fresca, ingènua i feliç... dona... i infant.... Teva!!

I em vas estimar. Em vas estimar, com mai havies estimat...

Et vaig estimar... i vaig aprendre a respirar. I a caminar!! A pujar, a baixar, a volar i cavalcar... a esperar!! A esperar, sense desesperar. A no desesperar... esperant.
A perdre... i no guanyar...

Et vaig estimar. Et vaig estimar tant... que em vas matar...
I em vas estimar. Vas estimar-me... potser aquell estim tant massa, aquell que diuen que mata...


(AF Rossi & Nía Murtal)
 
http://www.youtube.com/attribution_link?a=0HOtiBeAhX8tHXULqMW8rw&u=%2Fwatch%3Fv%3Dt42DXVvHTxs%26feature%3Dshare 

dimecres, 13 de novembre de 2013

Digues-li al cap...

Digues-li al meu cap
que no parli més amb mi
que m'he cansat de fer-li cas...
que tanqui els ulls, i la boca
que jo... m'he tornat sorda...

Digues-li, si el veus,
que no cal que alci la veu...
jo ja sé el què em vol dir
però que ja... no el vull sentir

Digues-li al teu -ja de pas-
que també es posi a un costat
Vull sentir el batec dels cors,
que s'entenguin ells tots sols,
sense trobar cap mot pel mig
que els pugui interferir...

Digues-li que aquesta nit
es pot oblidar de mi...
I al teu, per favor,
que es quedi en un racó...
Deixem que parlin els cors
i que avui... facin l'amor...

dimarts, 12 de novembre de 2013

Tinc fred...

"Avui tinc fred...
No és que tingui les mans fredes, ni que a fora sigui hivern, no és que el sol escalfi menys, ni que la pluja mulli els carrers... En canvi, els meus ulls s'humitegen. I no és tristor, ni pena... és quelcom especial, que no et sabria explicar...

Avui tinc fred... una fredor de dins i que no necessita d'abric. Fred d'aquell que a vegades es té... i no saps ben bé per què. I tremolo... Tremolo com quan ho fan les pells amb trobades sorprenents, les que ericen els sentiments...

I tinc fred...
Però saps?? tan és que tingui fred...
Estic contenta... per lo especial d'aquest sentir.
Llavors... per què ploro?? Sé que tu m'entens. I somric..., somric perquè ets amb mi..." 


 http://www.youtube.com/watch?v=-1MWEb0kcJE&feature=player_detailpage

dilluns, 11 de novembre de 2013

M'agrada

M'agrada...
M'agrada el què veig
i el què sento...
Potser m'agrada el què imagino
o tal vegada el què invento...
O allò que la veu em diu
la de dins...
la que bressola el meu pit...

I m'agrada...

M'agrada la veu de fora
la que rebo... ja fa una estona
I m'acarona...
Se'm posa damunt la pell
com la fresca rosada vesteix
la nuesa d'una flor,
amb aquella carícia subtil
del despertar d'un mes d'abril...

En aquesta tardor de colors
sento la veu que desperta els sentits...
I m'agrada...
M'agrada sentir com bressola meu pit
en despertar pel matí
fins que s'acaba la nit...

M'agrada...

divendres, 8 de novembre de 2013

Salvaje libertad

No miraré por la ventana
hasta entrada la madrugada
No tropezaré contigo en el portal
ni buscaré pretexto
a tu casual encuentro...

Hoy... tiraré la puerta al suelo,
demoleré sin temor recelos
Arrasaré matojos y duelos
y construiremos nuestros cuerpos
con las mieles de deseos
hasta detener espacio y tiempo,
como paralizaste el mundo entero
con un limpio mordisco en mi cuello
que por inocente... fue culpable
de esta lujúria imparable...

Derribaremos muros y murallas
Destrozaremos esquemas y reglas
soltaremos las ánsias domadas
retenidas tras las ventanas...

Seremos salvaje libertad
en un encuentro... casual...


dimecres, 6 de novembre de 2013

Somnis desats

Com qui vol perpetuar la il.lusió
del sabor d'una rosa d'amor
desant entre les planes d'un llibre
el desig de fer-la viva,
vaig deixar somnis guardats
en calaixets... amagats,
per si un dia morien els teus
el dolor no et trenqués la veu.

Esperen ser trobats...
i que tu els facis realitat,
com la rosa amagada entre les planes
-de no recordo el llibre, ni el prestatge-
que va quedar-se adormida un dia
esperant despertar-se per viure
quan l'amor
la deixi lliure...




Costa despertar...

Hi ha dies que costa despertar
aixecar-te... i caminar...
Dies que tenir els ulls oberts
no vol dir estar despert

Hi ha dies...
que vol romandre el somriure
Aquell que m'ha regalat la nit
diu que vol quedar-se amb mi
i del somni fer el camí
per començar un nou matí...

Hi ha dies... que costa despertar
Que les parpelles et volen guardar
perquè no et puguis escapar
quan jo m'hagi despertat...

dimarts, 5 de novembre de 2013

No estoy...

Hoy no estoy para nadie
Hoy yo... me vuelvo aire...

Vuelo con el suspiro
que me eleva a lo divino...
Etérea
Ligera...
Hoy descubro nuevas sendas.
Paseo entre tus dedos
enredándome en tu pelo...
Soy brisa.
Vuelo...
Y llego al cielo
con el roce de tu cuerpo...

Hoy no existo
No me has visto...
Soy sólo la suave brisa
Sin prisa...
Inventándome carícias

El suspiro de tu boca
hoy... me ha vuelto loca....
Me ha convertido en aire
y yo... no estoy para nadie...

dilluns, 4 de novembre de 2013

Busco...

Busco la noche... y su letargo
El día se me hace demasiado largo...
Tantos pasos sobre el tren
tantos sueños en el andén...

Busco tu rostro tras el cristal
tu reflejo en mi mirar
viendo las vidas pasar...
Te busco...
En el ajetreo de las mañanas
en las prisas a las salidas,
en la espera en el banco viejo
en este vagón repleto
con vistas a nada nuevo...

Busco tu mano... en mi cintura
Busco el sorbo de agua pura
Busco la dosis de ternura...
sedienta de tus labios
hambrienta de tus encantos...
Busco el letargo
entre tus brazos...
en esta noche
de un día... largo...

Vas demanar-me un favor

Agafant-me per la cintura
vas apropar-me... al teu cos
Els teus dits van tornar-se ploma
que dibuixaren la meva boca...
Et vas mossegar els llavis
mentre aixecaves la meva barbeta
i mirant-me als ulls
amb veu baixeta
vas dir-me... a cau d'orella...
"Et vull demanar un favor:

Has de deixar-me un petó...
Es per tornar-me a la vida
abans que es faci de dia...
Saber que no estic somiant
i que tu... ets de veritat..
Prometo tornar-te'l... aviat
però aquesta nit, el vull guardar,
el necessito per recordar
que m'ha besat la felicitat..."

Et vaig fer un... de ben dolç...
impregnat del meu amor
vas marxar amb el meu petó
i amb un bocinet de cor...

No sé si vindràs avui,
o si el aviat serà demà...
Jo et vaig fet un regal
no tens cap deute a cancel.lar...

Et vaig donar el meu amor,
no és cap préstec d'il.lusions
que es torna amb obligació...
Això... ho fa qualsevol
però jo... no sóc com tothom...

Tu tens el meu petó...
un trosset del meu tresor.
Un regal... fet amb el cor...
que no espera devolucions...

Tastar-te...

Ja m'ho havien advertit
que tastar-te... era un perill
Podies ser amarg verí
i lentament... fer-me morir...
Per variar, no vaig fer cas
i de tu, vaig fer-ne un tast...
Seria una mort ben dolça
menjant de la teva boca...

I va ser com en van dir:

A hores d'ara, ja estic morint...
Em mates a cada instant
amb els teus petons de sal...
Em fulminen les teves carícies
quan em fan un vestit a mida...
Em moro... quan em mires
i em moriré tots els dies
viciada al teu amor
que em porta a la dolça mort
cada nit
entre els llençols...

Vine...

Vine...
Tens les mans fredes
i el cor... glaçat
de dur-lo tan tapat...

Vine...
No tinguis por.
Això... no fa dolor.
Traurem capes, a poc a poc...
Posa les mans entre les meves

et duran l'escalfor
per poder destapar el cor...

Vine...
No tinc el sol
Ni tan sols el foc...
No tinc abric per cobrir-te el pit
Tampoc uns guants per les teves mans...
Tinc les portes... de bat a bat
I un seient lliure... al meu costat...

Vine...
Estàs glaçat.
I potser també cansat
d'anar tan carregat...