Mal d'ànima

El mal d'ànima
fa mal...
Com quan plora un nadó
i tu, no li pots donar consol...
Com quan no és a les nostres mans
ajudar a qui no veu la mà
atansada al seu davant...
Com intentar explicar una melodia
a algú que ha perdut la oïda...

Fa mal l'ànima...
Com si arrenquessin un apèndix teu
i l'arrosseguessin sota un peu...
I fa mal. Fa molt mal.
i no hi ha res per sanar...
Tan sols llàgrimes deixades anar,
trossets de dolor brollant
esperant un dia aturar el món
tot just al davant del sol...
Fa mal no trobar explicació
a les preguntes que et fa el cor...
no poder-li oferir avui
el que li vas prometre ahir...

Fa mal l'ànima
Fa mal...
Quan has de fer fora del cap
-a espentes, a cop de peu-
allò que vol tenir-hi estada
sabent que sempre ho tindràs
a un lloc, ben a resguard...
allà on no pugui sentir aquest mal
allà on res el pugui matar,
ni res el faci patir,
que si una sola ploma el ferís
no ho podríes resistir...

Fa mal l'ànima
Fa mal...
No et puc explicar el dolor,
només que és el més gran de tots...
Com si avui fos el meu cor
l'aliment d'un gos amb gana
que a petites queixalades
se'm va menjant les paraules,
i ofega el meu crit a dins
escanyat-lo dins el pit...

El mal d'ànima, fa mal...
Fa molt mal...