Com qui vol perpetuar la il.lusió
del sabor d'una rosa d'amor
desant entre les planes d'un llibre
el desig de fer-la viva,
vaig deixar somnis guardats
en calaixets... amagats,
per si un dia morien els teus
el dolor no et trenqués la veu.
Esperen ser trobats...
i que tu els facis realitat,
com la rosa amagada entre les planes
-de no recordo el llibre, ni el prestatge-
que va quedar-se adormida un dia
esperant despertar-se per viure
quan l'amor
la deixi lliure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada