dilluns, 4 de novembre del 2013

Vas demanar-me un favor

Agafant-me per la cintura
vas apropar-me... al teu cos
Els teus dits van tornar-se ploma
que dibuixaren la meva boca...
Et vas mossegar els llavis
mentre aixecaves la meva barbeta
i mirant-me als ulls
amb veu baixeta
vas dir-me... a cau d'orella...
"Et vull demanar un favor:

Has de deixar-me un petó...
Es per tornar-me a la vida
abans que es faci de dia...
Saber que no estic somiant
i que tu... ets de veritat..
Prometo tornar-te'l... aviat
però aquesta nit, el vull guardar,
el necessito per recordar
que m'ha besat la felicitat..."

Et vaig fer un... de ben dolç...
impregnat del meu amor
vas marxar amb el meu petó
i amb un bocinet de cor...

No sé si vindràs avui,
o si el aviat serà demà...
Jo et vaig fet un regal
no tens cap deute a cancel.lar...

Et vaig donar el meu amor,
no és cap préstec d'il.lusions
que es torna amb obligació...
Això... ho fa qualsevol
però jo... no sóc com tothom...

Tu tens el meu petó...
un trosset del meu tresor.
Un regal... fet amb el cor...
que no espera devolucions...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada