dilluns, 30 de desembre de 2013

Compartim...?

Demà la lluna estarà entre dos aigües, compartint màgia entre l'any que arriba i el que marxa...
Però aquesta nit, és tota per mi... i amb tu la vull compartir...


(Nía Murtal)


Fent balaç...

Vaig començar l'any a un dels llocs que més m'estimo i amb molts dels qui més m'estimo... L'acabaré al mateix indret i amb la mateixa gent. Segurament, si fes una instantània del moment, podria semblar que res ha canviat, que res s'ha mogut... però res és igual...

Tinc la sensació d'haver fet la volta sencera al món... d'haver caminat fins l'esgotament i deixar petjades en el vent...; d'haver baixat a les profunditats del mar i tancar els ulls... per poder somiar...; d'haver pujat al cim més alt, ofegar-me... i acaronar l'estel més brillant...; de dormir bressolada per la lluna després de la jornada més injusta...; d'haver-me cremat en tocar el sol, recollir-me la cendra i recomposar l'ánima sencera... i seguir endavant, com si res hagués passat -com si s'esmicolés una tassa plena de te i es pogués reconstruir, tot sencer: gota a gota, trosset a trosset, i tornar-lo a beure després-

Et sembla exagerat...?? No ho és... només són petits detalls, bocinets de realitats...
Entretant m'he omplert el cor de regals que pel camí he anat trobant. L'he buidat del què no cal... per tenir el pes equilibrat...

Any d'aprenentatges i lliçons, d'extrems i contradiccions... Com cap altre. Incomparable. Fantàstic i deplorable...
I per fi... s'acaba!!!! I puc donar infinites gràcies... per tot el que he après, per totes les descobertes... per tantes esquenes alades, per tots els àngels i les fades que m'han guiat per les contrades...

De fet, tot ha canviat, tot s'ha mogut... res és igual... ni ho serà demà...
El que vull per mi, ho vull per tu... i seguir caminant junts; cada dia ser més gran,... i anar creixent al teu costat.

Un 2013 que se'n va. (No diré a prendre pel sac... !!!)
Un 2014 per estrenar. Nou de trinca, al teu davant...
Si us plau, fes-me un favor: estima... amb tot el cor... de sol a sol, cada dia i sense mida. Aprofita l'instant més insignificant... lluita per la teva felicitat.
I sobretot, mai, mai deixis de somiar...

 Tots els drets del text reservats
 

dimecres, 25 de desembre de 2013

Menjant instants

Si l'atzar t'ha donat un altre Nadal
servit en un plat qualsevol
i no has dubtat en cruspir-te'l
ni t'ha calgut vaixella especial,
tampoc esperis a demà
a menjar-te els bons instants
que la vida t'ha regalat...


Potser demà, s'han refredat
o ni tan sols tindrás un plat
on posar tot lo somiat...
El Nadal s'haurà acabat
i no et quedarà ni el record
ni un trosset d'aquell sabor
d'aquell àpat
dins el cor...


Tots els drets del text reservats

https://www.youtube.com/watch?v=SnfMucOefeY&feature=youtube_gdata_player 

divendres, 20 de desembre de 2013

Sense aire...

Jo sóc la culpable 
La ciutat he deixat sense aire...

Sota la roba, la pell bruna,
ha sentit la mà a la cintura
"Compartim paraigua" -l'excusa-
sota la minsa pluja -que ni mulla-
Els teus ulls m'han despullat
i jo... no he pogut evitar...
T'he inhalat fins omplir el pit
que era buit del teu desig...

D'un sol glop... colpidor
Me begut l'aire
tot de cop...
Ara sóc plena del teu alè
no necessito res més!!

Jo sóc la culpable 
La ciutat, he deixat sense aire...


Tots els drets del text reservats
 

dijous, 19 de desembre de 2013

Bon Nadal

Sembla que toca felicitar les festes... Si us dic la veritat, no sé com fer-ho ni què dir-vos. I és que tinc desitjos per cadascú de vosaltres, un carretó ple de somnis per repartir. Tinc il.lusions regalimant pels ulls, tinc abraçades farcides d'entusiasme... Però jo no sóc cap dels tres Reis Mags, ni tan sols sóc un Tió amb el tronc curull de dolç. No. Ho sento molt...
Jo sóc massa petita, puc fer coses insignificants... i voldria fer-ne de molt grans, per aquest Món tan degradat. Voldria curar tots els mals i donar-vos els millors regals, que no s'esborressin els somriures ni existissin llàgrimes de dany. Però tan sols sóc una espurneta més, al vostre costat... Gràcies per deixar-m'hi estar!!
Tot i no ser cap Rei, ni el Tió.. per avui, per sempre i per Nadal, us desitjo tot el que us cal...

https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=aDHxhhB8710

dimecres, 18 de desembre de 2013

Si em dius que em trobes a faltar

Si em dius que em trobes a faltar
potser és perquè s'acosta Nadal
i és més desig que realitat....

Si em dius que em trobes a faltar
segurament ho sentis, de veritat...
Enyors del tacte del somriure
l'olor dels ulls... i les carícies
D'uns llavis modelant T'estimo
De mots esculpits a l'ànima
amb sospirs de poc a poc,
com cisells tallant blancor
al marbre més pur de cor...

Si em dius que em trobes a faltar
és que tan sols has mirat als costats...
Que no sigui un sentir de dins,
des d'allà on la nuesa parla
d'on neixen els silencis de calma...

Si em dius que em trobes a faltar
Disculpa'm...
Si titllo de dubtós, el teu amor...

No es pot trobar a faltar
allò que mai deixa d'estar...

 Tots els drets del text reservats



dimarts, 17 de desembre de 2013

Saligarda

Et detesto tant com t'adoro
Al mateix temps
A parts iguals
No et suporto cap matí
despentinant fins el coixí
Com venero el crepuscle
gorja avall
avançant...

T'odio tant com t'estimo
Al mateix instant
Tot mesclat
No puc amb el teu cor glaçat
duent gebrades al pensar
Insofrible quan repiques
renecs a les meves oïdes...

Saligarda que em trastorna
que em calma
i desemboira...
Em crispa l'esperit
M'aixeca... i m'obre el pit...

Com m'amara el teu bon dia
Sense tu...
m'adormiria...

Tots els drets del text reservats

Bufa...

Sóc guspira a les teves mans
Sóc desig a tocar dels dits...
Somia despert, amb ulls tancats
Ara bufa... i fes-me volar...

Seré la teva realitat...


Tots els drets del text reservats

dilluns, 16 de desembre de 2013

Només la va veure d'esquenes,,,

Només la va veure d'esquenes...

Pel forat del pany, la va mirar
Tan sols va ser un instant...
Suficient pero no tenir dubtes
d'aquells pensaments estranys
que l'estaven esquarterant!!

La seva esquena...
No la oblidaria en tres segles!!
Allà hi va viure els millors anys
-d'això en fa una eternitat-
No en recorda ni quants...
Reconeixeria la seva olor
si fos pètal entre mil flors...

Sempre la recordarà
La seva fràgil esquena
va carregar les seves pedres...
Imagina't els seus ulls!!
Encara el guien
quan s'ha perdut...

Tan sols van ser uns instants d'una vida
-o de set, com els gats-
els que van passar plegats...

D'això en fa una eternitat...
I avui, per fi
l'ha besat...


Tots els drets del text reservats


divendres, 13 de desembre de 2013

T'he vist... reflectit

Per fi t'he pogut veure
reflectit en el mirall
quan, innocent, li he demanat
que em digués la veritat...

I és que a plena llum del dia
al sol, li agrada enlluernar...
O no és el sol
i són els ulls encisadors
els qui em fan perdre el nord??
Descompondre'm... sense control...

L'espill és sincer
A la llengua, no té pels...
M'ha mostrat amb claredat
el valor de l'honestedat...
Aquest bé tan preuat
que tant costa mirallejar...

Avui, el sol no m'ha enlluernat
Ara sé que ets de veritat...


 Tots els drets del text reservats

dimecres, 11 de desembre de 2013

Dies sensibles...

Hi ha dies sensiblons
on la superficialitat traspassa
fronteres i cuirasses...
I el meu cor -que és caladís-
s'embeu fins els silencis...
s'embassa de serenor,
de tu... i del teu repòs...

Hi ha dies que l'essència 
-la profunda-
irromp de sobte
i em colra...
Els mots desats, em folren les mans
i les llàgrimes confinades a l'ànima
regalimen licors... com d'Amor...

Hi ha un dia -qualsevol-
que un dardell
commou el cor...

i de dins neix una flor...

Tots els drets del text reservats


dimarts, 10 de desembre de 2013

Allà...

Allà...
Entre el clotet del somrís
I on la boca arriba a la fi...
Allà on t'agrada jugar
Just allà
Et tinc guardat...
Com un bri de mel
que endolceix el pensament.
La llengua l'acarona
la boca dibuixa una corba
Els ulls s'acluquen... de gust
I el sentit, ja s'ha perdut...

A la comissura dels llavis
Allà on és més dolça la boca...
Hi tinc la mel
Hi tinc el bes

Tinc marcat tot el teu vers...


Tots els drets del text reservats

dilluns, 9 de desembre de 2013

Dime...

Dime dónde guardas ahora mis versos
Quién custodia mis secretos
y los susurros de mis dedos...
Qué has hecho de los besos a quemarropa
De amaneceres lentos... en tu alcoba
Del sentir tan nuestro -prematuro-

que afloró de lo más profundo...
Dime qué hago con tus sueños
que a diario... yo incinero...
resucitan las cenizas
y amanezco con tus carícias...
Dime...
Dime cómo hacer un cigarrillo
del tabaco puro y limpio...
Cómo quemo esta adicción
que me ahoga la razón
Dime...

Cómo hacer humo
del amor...


Tots els drets del text reservats
 

No em creguis....

No creguis tot el què escric
Fes-me cas... sé el què et dic...
He après d'aquest teatre
a intepretar mil personatges
A fer drama
I si cal... comèdia

A disfressar plors de bufons...
A tenir l'ànima penjant d'un fil
i fer-te riure pels descosits
Al plorar de cocodril
i a seguir burlant-me de mi...

No em creguis...
Tinc falàcies a les galtes
i regalims de falses nostàlgies..
Qui sap si són tristors de faules
escrites amb lletres d'aigua...

No em creguis...
Fes-me cas.
Però confia... si em tens al davant.
Els ulls no t'enganyaran...
No són impostors...
No tenen por
Escriuen dictats de l'ànima
sense filtres ni cap fàlsia...

I si et sents aixecar la camisa
són les paraules fetes carícies
per saber si la pell
encara en sap de llegir-les...


Tots els drets del text reservats
 

divendres, 6 de desembre de 2013

Potser no t'ho hauria de dir

Potser no t'ho hauria de dir
però de tu... avui en tinc ganes...

Ganes de ser aquell lleu frec
que es perd entre els cabells
La suau esgarrifança

d'uns llavis... quan s'atansen
El càlid alè al clatell
que fa enfollir-te tot sencer...
La mà que llisca
i que dona pistes...
La que és màgica
i desfà camises...

I és que de tu... avui en tinc ganes...
Potser no t'ho hauria de dir
però a hores d'ara
ja ho has sentit...

I de les ganes, n'estem vestits
amb les robes del desig...



Tots els drets del text reservats


dijous, 5 de desembre de 2013

Fácil

“Al carajo el sinsentido..., no le busques coherencia, si es sentida esta vivencia. Los absurdos contratos son los eternos, sin firmas ni anillos, ni sellos.... Y el destino es quién condena cuando cuerpo y alma se complementan... cuando el último beso está repleto de la emoción de aquel primero. Que me importa!! ya no hay miedo... este amor, no es pasajero. Será algo irremediable. Quizás no esté libre de lloros... que más dará!! si hoy veo brillos en tus ojos...

Es sencillo y es fluido, es pureza en este vino... Ya bebimos del veneno, sin limosnas ni exigencias... Hoy, bebamos hasta las letras...”
(Nía Murtal)

Cansat d'imaginar

S'ha cansat d'imaginar.
Ja no en sap de desxifrar...
No entén codis ni ordenances
que el fan dansar
com fullaraca...

S'ha cansat de projectar.
No desitja l'embolcall
per poder-li desfer el llaç...
Ja no en vol d'aquets regals
que són plens d'interrrogants...

No.
S'ha cansat...

Vol l'envàs transparent.
El líquid pur i serè.
No li calen papers de seda
que envoltin boniques quimeres...
No vol més paraules belles
ni faules amb princeses...

Vol veure't traspuar
sense haver-te de despullar.
Cansat d'imaginar...


Tots els drets del text reservats 
 

Pensament

Et deixo un pensament, molt petit, i un petó de bona nit... per si quan arribes -entre eufòric i esgotat- encara em trobes a faltar...
(Nía Murtal)

dimecres, 4 de desembre de 2013

Tot estrany...

És estrany...
Diu que hi havia uns amants
que es van estimar
com mai ho havien fet abans...
Que no existia res més gran
Diu que era amor... del de veritat....

És estrany...
Com si el món se'ls hagués empassat
Ningú va veure aquells amants...
Però diu que era tot puresa
Que mai s'ha vist tanta nuesa...
I ningú sap d'aquella historia
Si és fictícia
O realitat..

És estrany...
Diu que es segueixen estimant
i que eternament ho faran...

I qui ho sap...?
Diu que és amor
...del de veritat

És tot estrany...
o és un parany...?


Tots els drets del text reservats

dimarts, 3 de desembre de 2013

Deixa obert

Deixa obert
que fa fred...
Que no faci nosa la porta.
Aquesta nit, el vent,
vindrà a dir-te que t'ha enyorat...
i que avui
et vol tocar...

Que no faci nosa cap porta
Que no trobi cap tancat
Que circuli... amb llibertat...
Que passi
Que tens fred...
Serà la teva flassada
Tindràs l'esquena abrigada
i embolcallat el teu pit...
T'abraçarà... aquesta nit...

El vent fred, avui
per tu es torna abrigall
i tu...
el seu nu amagatall
on ningú el pugui trobar...


Tots els drets del text reservats

dilluns, 2 de desembre de 2013

Remocions

Duia els ulls plens de sorra
i un nus li escanyava la gola
Els seu barret... pesava massa
El cap baix, contava passes
que allunyaven la nostàlgia...
Algunes pedres, dins les sabates
deixant feixugues les petjades...

L'abric, acumulava estrips...
esgarrinxades, les mànigues
i ferides a les butxaques...

Bufava forta Tramuntana
Bravura al mar... i coratge...
Espurnetes d'aigua amb sal
cap a un cor... apedaçat...
Guarició directa al mal
picant l'ullet a un cos cansat...

Duia els ulls plens del mar...
Les mans curulles de sorra
I cor premiat d'amor...
l'estima.... sense cost... 

Tots els drets del text reservats

http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=DSAh5os7_bo