Fent balaç...

Vaig començar l'any a un dels llocs que més m'estimo i amb molts dels qui més m'estimo... L'acabaré al mateix indret i amb la mateixa gent. Segurament, si fes una instantània del moment, podria semblar que res ha canviat, que res s'ha mogut... però res és igual...

Tinc la sensació d'haver fet la volta sencera al món... d'haver caminat fins l'esgotament i deixar petjades en el vent...; d'haver baixat a les profunditats del mar i tancar els ulls... per poder somiar...; d'haver pujat al cim més alt, ofegar-me... i acaronar l'estel més brillant...; de dormir bressolada per la lluna després de la jornada més injusta...; d'haver-me cremat en tocar el sol, recollir-me la cendra i recomposar l'ánima sencera... i seguir endavant, com si res hagués passat -com si s'esmicolés una tassa plena de te i es pogués reconstruir, tot sencer: gota a gota, trosset a trosset, i tornar-lo a beure després-

Et sembla exagerat...?? No ho és... només són petits detalls, bocinets de realitats...
Entretant m'he omplert el cor de regals que pel camí he anat trobant. L'he buidat del què no cal... per tenir el pes equilibrat...

Any d'aprenentatges i lliçons, d'extrems i contradiccions... Com cap altre. Incomparable. Fantàstic i deplorable...
I per fi... s'acaba!!!! I puc donar infinites gràcies... per tot el que he après, per totes les descobertes... per tantes esquenes alades, per tots els àngels i les fades que m'han guiat per les contrades...

De fet, tot ha canviat, tot s'ha mogut... res és igual... ni ho serà demà...
El que vull per mi, ho vull per tu... i seguir caminant junts; cada dia ser més gran,... i anar creixent al teu costat.

Un 2013 que se'n va. (No diré a prendre pel sac... !!!)
Un 2014 per estrenar. Nou de trinca, al teu davant...
Si us plau, fes-me un favor: estima... amb tot el cor... de sol a sol, cada dia i sense mida. Aprofita l'instant més insignificant... lluita per la teva felicitat.

I sobretot, mai, mai deixis de somiar...

 Tots els drets del text reservats