Pel forat del pany, la va mirar
Tan sols va ser un instant...
Suficient pero no tenir dubtes
d'aquells pensaments estranys
que l'estaven esquarterant!!
La seva esquena...
No la oblidaria en tres segles!!
Allà hi va viure els millors anys
-d'això en fa una eternitat-
No en recorda ni quants...
Reconeixeria la seva olor
si fos pètal entre mil flors...
Sempre la recordarà
La seva fràgil esquena
va carregar les seves pedres...
Imagina't els seus ulls!!
Encara el guien
quan s'ha perdut...
Tan sols van ser uns instants d'una vida
-o de set, com els gats-
els que van passar plegats...
D'això en fa una eternitat...
I avui, per fi
l'ha besat...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada