divendres, 31 de gener de 2014

Dins les teves mans...

Asseguda al teu davant
vas agafar-me les mans
Amb tendresa...
com qui ajuda a aixecar del terra
a l'infant amb afany d'aprendre...
Les mans...
tan sols...
i jo... vaig encongir de cop
Vas fer-me tornar nadó
envoltat de protecció
entre núvols de cotó...
Atresorada entre els palmells
-diminuta tota jo-
vas fer créixer tot un món
dins el meu anadí cos...

No sabria com dir-t'ho...
Però crec que si la calma té ànima
si la pau és un lloc on viure
fins allà jo vaig viatjar
i en ella, m'hi vaig quedar...

Lliure...
dins la puresa d'unes mans...


Tots els drets del text reservats

dijous, 30 de gener de 2014

Que descansat et trobi la vida...

Cansat d'ajustar veles
del vent en contra
i les tempestes...
De llençar somnis per la borda
De pirates i lladres
segrestant quimeres...

Abandona't a les seves mans
Deixa't bressolar per el seu mar...
Que la lluna triï el rumb
Que els estels facin de guia
Que descansat et trobi la vida

per abraçar-la
amb un somriure....


Tots els drets del text reservats

dimecres, 29 de gener de 2014

La primavera a les mans....

Si t'entristeix aquest hivern
Si el fred t'ha encongit el cor
Si els dies de sol... et queden lluny
I trobes que et falta la llum...
Si el teu somriure ja no és feliç
-si ja no és el mateix d'ahir-
Si ni el cafè, és cafè
i ni el foc sembla calent...

Si vols...
puc desfer el glaç
I fer entrar el sol pels porticons
Recollir llàgrimes de pluja
I aturar la remor que et mulla...
Porto la primavera a les mans
Pètals càlids entre els meus dits
i l'escalfor dins el meu pit...
El meu cor curull d'olors
amb els colors bells del món...

Si vols...
Et porto tot l'Amor..
Tot el sol... dins una flor...


Tots els drets del text reservats

dimarts, 28 de gener de 2014

Mirades...

I no sé per què avui
tinc tan present la imatge
d'aquella primera vegada
on mirades -espantades-
es trobaven
se sorprenien
es descobrien
s'intentaven esquivar
evitant lo inevitable...
Com si tancar les parpelles

pogués enfosquir l'escena
Com quan es baixa el teló
i s'acaba la funció...

I ja podia ser un teatre
atapeït d'espectadors
que allà... hi havia dos cors
i el destí de director...
La il.lusió de dos infants
dins uns cossos massa grans
descubrint-se com a amants
amb els frec del primer bes
fet amb ulls de primerencs...

Duc intacte la trobada
La primera
I la darrera...
I també la de demà
Fent d'adults
Fent-nos un...
Amb la màgia juganera
d'aquella trobada primera
on dos cors i un destí
oblidaven el paper escrit...


Tots els drets del text reservats



dilluns, 27 de gener de 2014

Estar amb tu...

M'agrada estar amb tu...
A soles, els dos
I el nostre món...

M'agrada sentir polsacions compassades
dirgides pel ritme de la passió
donant la nota als nostres cors...
Compartir la respiració
inhalant-nos els petons...
M'agrada vestir-nos només de pell
i desvestir-nos l'enteniment
M'agrada estar a soles amb tu
entre milers de mots que es perden
mentre es troben les nostres esmes...

M'agrada fins i tot estar a soles
Aqui...
en l'espai buit
que és ple de tu...


Tots els drets del text reservats

divendres, 24 de gener de 2014

Tinc un nus...

Tinc un nus a la gola
Un nus escorredor
fet amb corda de fil d'or
amb un nexe al teu cor...

Tinc un nus a dins
Enredat amb el meu pit
Contracturada la calma
amb una baga que dansa...

Tinc un nus a la panxa
Tinc una sàgola a l'ànima
Tinc la pau espantada
I una sanglot a la galta...

Tinc un nus juganer
Que només tu
saps desfer...


Tots els drets del text reservats

dimecres, 22 de gener de 2014

Saps...? Tinc temps...

Saps...?
Tinc temps
I no tinc pressa...
Per aprendre, em cal anar lenta
quan a tu et tinc de mestre...

Puc esperar-me a copsar
tot el que m'has d'ensenyar...
Estudiaré del teu llibre
Reseguiré la teva guia
fins que la nit es torni dia...
Les teves planes seran llençol
Les paraules, explicacions
Les teves mans, tots els mots
perfilant les instruccions...
Els teus ulls, faran la resta
i ens obriran la finestra
perquè ens vingui a veure el sol
quan el dia... es faci fosc...

Saps...?
Tinc temps
I no tinc pressa
per omplir-me amb les teves lletres
i vestir-me de l'experiència...


Tots els drets del text reservats

dimarts, 21 de gener de 2014

Marxaries....

Marxaries, ara mateix...
Et deixaries portar pel vent
Lleugera, com fulla seca
Lliure, com vol d'ocell
cap a un destí diferent...
Allà on els ulls no es deturin amb por
a ran del precipici del plor,
al barranc de llàgrimes vessades,
al fondal dels somnis perduts...

Fes un salt i mira endavant!
Qui t'atura, a part de tu...?
Ets lliure... Deixa't dur...
Que les ales
no has perdut...


Tots els drets del text reservats

dilluns, 20 de gener de 2014

Puc mirar-te...

Avui puc mirar-te
Des d'aquí...
En el degotar d'aquesta aigua
que llisca, que rellisca
cristall avall
fins el bassal
que de tu fa de mirall...

I ja no és llarga, la distància
Ni se'm fa feixuc travessar l'aire
d'aquest sospir que ens separa...
I ja no és llarg, el camí
Ja no m'ofega aquest respir
que es queda sempre al mig
-com entre la gola i el pit-
i que mai arriba fins a dins...

Avui puc mirar-te
Puc gairebé tocar-te...
A una gota dels teus dits
A un fi plugim
del teu pit....


Tots els drets del text reservats

T'he tret... del potet dels records

D'aquell potet dels records
que un dia vaig desar
per quan et trobés a faltar,
avui n'he tret la textura
d'aquell mantell especial
que un dia
em va embolcallar...
Encara guardava la dolçor...
El vellut impregnat de tu...

Però allò que trobo a faltar
no vaig poder-ho desar...
Com aquella fina capa
que tendrament m'abraçava...
Aquell delicat mantell
fet de la teva pell
no és dins del potet...

És a les meves mans.
Les duc folrades
-com uns guants-
amb derma de suavitat...


Tots els drets del text reservats



divendres, 17 de gener de 2014

Ella es mágica

"Sin trampas, sin trucos... ella puede arder sin convertirse en ceniza, es capaz hacerme arder a millas de distancia y de pronto ser llamas danzando al unísono... dos cuerpos incandescentes abrasados por el mismo fuego... abrazados por su mágia...
Ella está como una cabra, sí. Está loca y me ha vuelto majareta a mi...
Pero yo la amo..."

(Nía Murtal) 

Todos los derechos reservados

Baixar el cap

Un dia varen dir-me
que no abaixés mai el cap...
Crec que va ser massa tard
Jo ja l'havia baixat...

El meu cap
fa temps que no és a dalt
I ara, que ho ha provat,
diu que no vol tornar a pujar...
El meu cap

és a l'alçada del cor
Compartint l'espai, el lloc
Tots dos al mateix graó...
Tan se val si és el primer
o l'últim d'un gratacels...
El meu cap
és al meu pit
I no és a dalt, sinó a dins...

I em fan somriure aquells consells
d'alguns caps alts
tocant el cel...


Tots els drets reservats

Liibretes plenes de lletres

Les errades i les faltes
Les presses per descriure imatges...
Els instants brodats amb fils de seda
I els de llana...
abrigant qualsevol plana...
Els entrebancs

Les sotregades
El resorgir d'airoses paraules...
Els somriures en rellegir
tot allò que hi ha escrit...

Quan s'acaba una llibreta meva
és plena de lletres
teves...


Tots els drets del text reservats

dimarts, 14 de gener de 2014

Say something

En el meu platet de la balança hi he posat la fe... i l'esperança. La fidelitat i la innocència..., la meva estima complerta. No creguis que és cap lleugeresa, tot i semblar que això no pesa.
N'he tret l'orgull, la ràbia i la vergonya, i les he canviat per carantoines. Si et sembla que ofereixo poc, també hi és tot el meu cor...
Jo tan sols et demano una cosa...
Les paraules no dites, i les sospirades per dintre. Aquelles que per covardia, per orgull o dignitat, no t'has atrevit a posar... Parla!! i treu tota la ràbia!! Els desitjos, els anhels i els sentiments, també deixa'ls al platet... que jo ho fet fa temps...

(Nía Murtal)

Tots els drets del text reservats

Grans de sorra

Si fóssim un castell de sorra
modelat amb precisió
exhuberant, robust i grandiós
Seria efímera, la bellesa
Seria feble, la fortalesa...

Ens desfaria un contratemps
Ens derruiria un cop de vent...
S'esborraria qualsevol rastre
No es veuria ni una imatge
Ni un record d'haver existit
tot l'art que es va esculpir
El castell ja no hi seria
només l'essència quedaria...
Els grans de sorra, sense més
Uns granets acabats de fer...

Seriem uns grans de sorra
Tornariem a ser diminuts
Un tu (un jo), que ha nascut...
El tu (el jo)
en estat més pur...
El nosaltres
que no hem perdut...


Tots els drets del text reservats

dilluns, 13 de gener de 2014

Fragments

"(...) Un cop carregats tots els quadres al camió, havia arribat el moment d'acomiadar-se. Ara si. El comiat. El de veritat...
Un fins sempre -desitjant que fos un fins aviat- a més de tres mesos intensos. Els tres mesos amb més vida que tots els mesos de moltes vides...

Aquella exposició havia estat la més important en tota la seva trajectòria com a pintor, no només pels ulls que havien pogut admirar la seva obra, sino pels que havien vist per primer cop el seu cor, la pintura més fascinant que mai havia observat: el seu propi interior, descobert per ell mateix... (...)

Van besar-se, amb els ulls, com ho van fer la primera vegada que van mirar-se, retenint dins les parpelles tota la pura vida d'aquelles curtes setmanes, mentre els seus cossos es lacraven en una abraçada, com si es poguessin unir per sempre... (...)

A mida que en Robert s'allunyava, sentia que la distància amb la Sara s'escurçava. Quants més quilòmetres els separaven, més aprop estaven l'un de l'altre...

(...) Va arribar a la porta de casa seva. Una barrera insondable (invisible però palpable) s'havia aixecat entre l'escena que l'esperava i l'ànima que arribava. Una duana per entrar a casa -va pensar-
Va asseure's a terra envoltat per la foscor, sota el sol abrusador d'aquell mes de juliol... (...)"


(Nía Murtal)

Cada cop és el primer...

Sempre és com la primera vegada...
Com aquell primer cop d'ull
que va entrar com un llampec
centellejant cada vers...
En (re)trobar-nos, frec a frec,
cada cop... és el primer
avançant una mica més...

I pas a pas, arribem lluny
quan s'apropen els nostres ulls,
recuperant somnis perduts...
El bri de la nostra pell
ens indica el vell camí
de confins inimaginats
dels pensaments més amagats...
Les espurnetes enceses
s'encarreguen de la resta
i ens despullen
fins les cendres...

Cada cop és el primer
enrampats en un sol cos
amb l'amor del primer cop...


Tots els drets del text reservats

divendres, 10 de gener de 2014

Et reconeixeré....

No sé si et reconeixeré
Ha passat tant de temps!!
La ceguesa m'ha envait
M'he acostumat a la foscor
Masses dies sense sol...

Atansa't...
Deixa'm tocar-te
Conec cada plec de la teva pell
Cada centímetre del teu ser
Els meus dits guarden l'olor
de cada batec del teu cor...

Deixa que et mirin els meus dits
Deixa'm veure el teu sentir...

La imatge teva
que guardo a dins...


Tots els drets del text reservats

dimecres, 8 de gener de 2014

Sin escudos...

Voy a la lucha sin espada
Las manos abiertas
El corazón desnudo...
Ando con pies descalzos
Sin escudos...
Armadura hilada con seda
y el sentir por estrategia...

No pretendo ganar guerras
Ni perder la vida en ellas...
Mi lucha no es contra nadie
No estoy en otro frente
ni en un bando diferente...

Si quieres... estoy a tu lado
a un suspiro de tu mano...
No pelearé por cogerte
por más que desee tenerte...
No caeré rendida a tus pies
por más disparos que me des...

Si quieres... estoy contigo
a un susurro de tu ombligo...
Si un día te quieres rendir
tengo algo para tí...
Unas manos, muy pequeñas,
que harán carícias
de tus guerras...
De tu trinchera, harán un nido
Y mi alma
será tu abrigo...

No tengo nada más...
Sólo Amor
para luchar...

Todos los drechos del texto reservados



Les coses bones...

Les coses bones, com el frisar
no s'han de deixar pel final...

Jo sóc feble
La temptació, ferma...
Tot i així
podria esperar fins més tard
però ara... vull fer-ne un tast
Tan sols un mos
O si em deixes... dos
Veuràs que el millor del primer
és sens dubte
el que ve després...

Les coses bones
a destemps
tenen gust a dolça mel...


 Tots els drets del text reservats

El meu regal...

No et trenquis més el cap
i sigues original...
No cal que busquis pels carrerons...
El regal més bonic de tots
ja el duus dins el teu cor
No et cal carta
Llegeix-me els ulls
i et diran què volen de tu

Et donaré una pista
-per si avui, et fallés la vista-
És senzill d'imaginar
això que vull, tan especial...
És un joc on juguen dos
-també poden entar-hi molts-
Té fitxes de connexió
daus d'integritat
i taulell d'honestedat
Fer trampes està permès
-sempre que abans, piquis l'ullet-
per fer el joc més distret.
Sempre hi haurà guanyadors
O podem perdre-hi tots
si tan sols un jugador
ensenya les urpes de llop...

Un joc net i transparent
Equilibrat i agosarat
Molt difícil de trobar
tot i que ara, som Nadal
i l'anuncien a grapats...

Ah! Me n'havia oblidat...
No li posis embolcall
que m'agrada
destapat...


 Tots els drets del text reservats

A casa....

Inhalo puresa sota el cel
Respiro un gèlid matí d'hivern
quan l'airada em porta paraules...
carícies tendres de l'albada
han baixat per les muntanyes...
Una veta llisa i fresca
que duu unides les teves lletres...
Un T'estimo setinat
que del fred m'ha preservat.

Amb el llaç del teu regal
tot el cos m'he embolcallat
Un sospir ha sortit de dins
-alliberant entranyes enxarxades-
com un rampell de fort vent
que refina el firmament...

L'abraçada d'aquest llaç
als teus braços m'ha portat...

Avui, a casa...
jo he tornat.


 Tots els drets del text reservats

He echado de menos...

De repente he echado de menos poemas con aromas de mis dedos... los versos manuscritos, las cartas bajo las sábanas, las palabras acariciadas...

Así, de repente... tu cabeza sobre mi hombro, tu mirada de reojo... mis pupilas en tus ojos...


Ya ves... mis rarezas siguen conmigo. Me siguen gustando las velas, los libros y el té sobre la mesa... los largos baños de lunas con la música de la espuma...


Y sigo siendo patosa!! Todavía rompo las cosas...


Si acaso me durmiera, o este papel se cayera, por si en un rato fuera papel mojado y mis letras se hubieran ahogado, sonríe... soy así!! Pero sigo pensando en tí...

Y ahora, mira al cielo... en nuestra estrella lo he grabado... te lo dirá, susurrando, por si tú los has olvidado...


 Tots els drets del text reservats

Petit pensament

El sol no s'esperarà a que tu t'hagis llevat, ni ho farà tampoc demà...
Pots seguir amb els ulls tancats... ell sempre els obrirà...

(Nía Murtal) 


Maleta

Sempre que faig la maleta
-la de La Terreta-
és com si posés una mica de tu...
El teu perfum
La teva olor
O un bocinet del teu cor
Com si desés un gran tresor...
Hi poso la teva mirada d'il.lusió
reflexada en la meva expressió,
Els teus somriures en dos trossets
que floreixen en els teus néts...

Ja veus quina tonteria!!
Com si fos el primer dia...
Si tu ets aquí
I ets allà...

Sempre estàs al meu costat!!


 Tots els drets del text reservats

Bon dia, Món!!

Em sento privilegiada, si... Fascinada i admirada pel meravellós espectacle que m'ofereix aquest teatre...

I és que per mi sola s'obre el teló, davant meu (re)neix el món: el sol que besa la mar, el primer raig abraçant instants... els meus ulls capturant el moment quan l'albada em regala una ària "Benvinguda a la representació, per a tu sola dansa el sol..."
La platea tota buida, quietud i silenci al voltant, ni els actors estan preparats... però jo estic a punt per ballar i omplir-me de vida a vessar!!

No em perdré res que pugui enyorar després... Ni un somriure, ni un sol frec, ni una esgarrifança a la pell... Ni una espurneta d'aquest cel...

No puc donar-te un altre paper, ni allargar l'obra tres dies més. Ni ser la protagonista d'un amor a primera vista... -com la mar que enamora el sol, i de l'amor he vist com neix el món-
No puc allargar els moments... però sí afegir vida al temps i omplir-lo de sentiments...

Ja gaudiràs la foscor, dels ulls clucs i perduts.. quan el teló hagi baixat i l'obra acabat. Ara tens un dia al teu davant... no et perdis ni un segon!!

Tots els drets del text reservats


Paraules...

Diuen que les paraules
se les enduu el vent
Que volen i es desintegren...
Polsim de desig sense destí
Guspires a l'aire
Engrunes càlides...
Sense saber on aniran a caure
ni dins quin pit es clavaran...

Puntets de mots han alçat el vol
D'aquest oxigen de dolçor
s'ha omplert tot el meu cor...
No sé d'on han vingut
però sé que han sortit de tu..
De ben lluny
O ben aprop
Recorrent tot un món...
Per fer de fil conductor
entre dos cors curulls d'amor...

Xiuxiuejant espurnes de pols...


Tots els drets del text reservats


Petit pensament

A vegades fent passes endavant et trobes amb el passat... que t'empeny a caminar amb determinació cap al futur que vols...
(Nía Murtal)

Música per l'ànima

Aquest matí he escoltat (no sentit...) aquesta peça. Només amb això, escoltant, he tingut suficient per emocionar-me...
-Disculpeu-me els amants d'altres instruments, en aquest cas crec que no té res a veure el mitjà que m'ha transmès tant-
He pensat que el subconscient (o l'inconscient, o vés a saber el què...), m'havia jugat una "mala passada". A vegades passa... no saps ben bé per què i una olor, una imatge o un so, et fa un pessic al cor... no fa mal, és una carícia subtil, molt a dins, i l'emoció no es pot reprimir...

Ara l'acabo de sentir... SENTIR!! I el què ha passat aquest matí, s'ha multiplicat per sis mil...

Agraeixo infinitament al destí, a l'univers o a qui li hagi d'agrair haver-m'ho trobat pel camí...

Un regal que he acaronat amb les mans. Un tresor que m'ha acaronat el cor...


https://www.youtube.com/watch?v=j8e0fBlvEMQ&feature=youtube_gdata_player 

De llampada...

De llampada tu passaves
com ho fa un estel fugaç...
Però un calfred a l'espinada
va fer dansar tot el meu cos
De dalt a baix,
tremolosa tota jo
presa d'una convulsió
fent minvar l'efímer vol...

I així...
A pleret... hi vas entrar
Sense adonar-me
-Sense adonar-te'n-
Com pluja minsa que cala
que t'amara sense notar-la...
Un minuet de plogim d'amor
culminat en diluvi dansaire
de dos astres estimant-se...

Així...
Com estrelles llumejant
-com preveia l'averany-
encara ballem totes les nits
amb l'amor que vam sentir...


 Tots els drets del text reservats