dilluns, 13 de gener del 2014

Cada cop és el primer...

Sempre és com la primera vegada...
Com aquell primer cop d'ull
que va entrar com un llampec
centellejant cada vers...
En (re)trobar-nos, frec a frec,
cada cop... és el primer
avançant una mica més...

I pas a pas, arribem lluny
quan s'apropen els nostres ulls,
recuperant somnis perduts...
El bri de la nostra pell
ens indica el vell camí
de confins inimaginats
dels pensaments més amagats...
Les espurnetes enceses
s'encarreguen de la resta
i ens despullen
fins les cendres...

Cada cop és el primer
enrampats en un sol cos
amb l'amor del primer cop...


Tots els drets del text reservats

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada