De llampada tu passaves
com ho fa un estel fugaç...
Però un calfred a l'espinada
va fer dansar tot el meu cos
De dalt a baix,
tremolosa tota jo
presa d'una convulsió
fent minvar l'efímer vol...
I així...
A pleret... hi vas entrar
Sense adonar-me
-Sense adonar-te'n-
Com pluja minsa que cala
que t'amara sense notar-la...
Un minuet de plogim d'amor
culminat en diluvi dansaire
de dos astres estimant-se...
Així...
Com estrelles llumejant
-com preveia l'averany-
encara ballem totes les nits
amb l'amor que vam sentir...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada