Marxaries, ara mateix...
Et deixaries portar pel vent
Lleugera, com fulla seca
Lliure, com vol d'ocell
cap a un destí diferent...
Allà on els ulls no es deturin amb por
a ran del precipici del plor,
al barranc de llàgrimes vessades,
al fondal dels somnis perduts...
Fes un salt i mira endavant!
Qui t'atura, a part de tu...?
Ets lliure... Deixa't dur...
Que les ales
no has perdut...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada