En
el meu platet de la balança hi he posat la fe... i l'esperança. La
fidelitat i la innocència..., la meva estima complerta. No creguis que és cap
lleugeresa, tot i semblar que això no pesa.
N'he tret l'orgull, la ràbia
i la vergonya, i les he canviat per carantoines. Si et sembla que
ofereixo poc, també hi és tot el meu cor...
Jo tan sols et demano una cosa... Les paraules no dites, i les sospirades per dintre. Aquelles que per covardia, per orgull o dignitat, no t'has atrevit a posar... Parla!! i treu tota la ràbia!! Els desitjos, els anhels i els sentiments, també deixa'ls al platet... que jo ho fet fa temps...
Jo tan sols et demano una cosa... Les paraules no dites, i les sospirades per dintre. Aquelles que per covardia, per orgull o dignitat, no t'has atrevit a posar... Parla!! i treu tota la ràbia!! Els desitjos, els anhels i els sentiments, també deixa'ls al platet... que jo ho fet fa temps...
(Nía Murtal)
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada