divendres, 28 de febrer del 2014

Quan somrius....

Crec que tinc uns picarols
adormits dins el meu cor...
El batec es torna mut
Sense pols
No hi ha soroll...
No musiquen sensacions

Però cada cop que tu somrius
campaneja tot el cos...
Deu ser que estan lligats
amb el nostre fil de sal
De cor a boca
De batec a corba...
Per les onades connectores
transferint emocions sonores...
Cada somriure és pulsació
Melodia dins el cor
Fent despertar els picarols...

Crec que batego bombolles de mar
Si el fil de sal
No sento onejar...


Tots els drets del text reservats

dimarts, 25 de febrer del 2014

Podria marxar

Podria marxar...
sense més
en silenci i de puntetes
deixant la realitat al darrera
Recollir-me a mi mateixa
i deixar-te la maleta
que em pesa -de tan plena-
de records i de colors
de sentiments i d'amor...

Podria marxar... 
sense més
callar, i no dir res...
menjar-me les meves ganes
i deixar-te les engrunes
de paraules sense dubtes,
dels pensaments més sincers,
per si encara no has entès
les lletres de les pells
i un bon dia les comprens...

Podria marxar...
sense més
dir-te que ja és suficient
que no vull més patiment...
Però això seria mentida
dita amb la boca petita,
això no seria veritat
i jo no en sé d'enganyar...

Podria sortir...
i patir
molt més que quedant-me aquí...
No fer cas del sentir,
oblidar les bones coses
que la sensibilitat em dona
Pensar com els demés
i no anar contra corrent...
Separar el cor del meu cos
i ser capaç de no estimar
perquè amb la ment, puc pensar...
Dir-te que ja he marxat
tal com tu, hi vas entrar...
i deixar-te aquest cistell
replet de fruits de dolçor
-recollits amb tot l'amor-
de l'arbre que vas plantar
dins un cor encisat,
que només sap fer-se gran...


Podria marxar...
sense més
però marxar per sempre més...
tot i així, un tros de tu... vindria amb mi
un tros de mi... seria amb tu
Dos trossets inseparables
que viurien dins les ànimes
de dos cossos plens d'amor
repartits entre dos cors...

Tot i així, em quedaria
perquè al teu cor...
jo hi seria...

Tots els drets del text reservats

Mareig....

Tornem a aturar el món
en aquell moment tan dolç...
Allà...
Just en aquell instant
on el meu cap perdia el control
i rodava -qui sap per on-
Fins esvair-se...
Embriagat a petits glops
del beuratge preparat
amb gotetes de sensibilitat...
El nostre sensual licor
-un còctel fet de dos-
amb glaçons de la passió
servit en copes de petons...

Tornem a aturar el món
Amb el mareig
del nostre amor....


Tots els drets del text reservats

dissabte, 22 de febrer del 2014

Si et cal la meva mà...

Potser no em veus
Ni em sents la veu...
A vegades sóc tan petita
que gairebé sóc invisible
La veu és prima
Les forces minses
Les paraules es tornen brisa..

I sóc aquella poca coseta
amb sospirs forts
que vol allunyar els núvols del sol...
La guspira que desitja encendre l'estel
per si de nit perds el nord
per si els teus somnis es tornen malsons...

Potser no em veus
Ni em sents la veu...
Però demà tornaré a ser gran
i seré al teu costat
per si et cal la meva mà
quan tu t'hagis despertat

Per si un malson
et fes trontollar...


Tots els drets del text reservats

MUSICANT PARAULES (El meu primer llibre de sentiments poetitzats)

Diuen que quan la vida et dóna mil raons per estar trist, hem de ser capaços de tenir mil i un motius per somriure... Per més motius que hagi pogut tenir per estar trista, el meu cor sempre ha intentat seguir somrient. I jo també...
Avui ta
mbé tinc un gran somriure, un de molt gran que espero serveixi de mirall pel vostre.

El "Musicant Paraules" que tant m'estimo, el torno a tenir a les meves mans... i estaré encantadíssima que pugui arribar a les vostres, si així ho desitgeu!!

Instants de felicitat immensos que comparetixo amb tots vosaltres, els que em llegiu aquí... i també amb aquells que ens llegim el pensament a través de l'ànima... ♥♥


 

divendres, 21 de febrer del 2014

Et penso

Et penso...
Més del que et penses
I no és que ho faci a tothora
Ni tan sols quan estic sola...
Tampoc és que ho faci per la nit
quan, al teu costat del llit,
em rendeixo sobre el teu pit
que no hi és
que està absent
però que sento tan present...
Et penso...
No quan em llevo a mitjanit
Ni quan et somio a l'albada
Tampoc quan preparo el cafè
vestida amb la teva camisa
la de color de tendres carícies
i d'olor del teu bon dia...
No...
Però et penso.
Més del què et penses...

I et somric...
quan em despertes
En obrir les teves parpelles...


Tots els drets del text reservats

dilluns, 17 de febrer del 2014

Silenci ensordidor

Quan un cor és de cristall
és tan bonic com delicat...
Si un dia s'esmicola
hi ha un silenci estrepitós
que pot sentir-se arreu del món...
Un xiscle per batec
i no pots sentir res més...
Desitjant que un terrabastall
sigui més fort que el seu plany
i així emmudir el soroll
del trencat cristall punxant

que en cada respir
és un clamor
d'un silenci ensordidor...

Tots els drets del text reservats



dissabte, 15 de febrer del 2014

Et dedico un pensament

Deixa'm que avui sigui jo
qui et porti carícies al cor...
Deixa'm que jo també
et dediqui un pensament
com un dia
tu vas fer...
Vas brodar-me a la pell
el més profund del teu ser...

Serà lleuger
flotant...
com tu em fas sentir
dins les onades del teu mar
navegant
dins la teva immensitat...
No per sotil
serà prim...
Tindrà la fortalesa d'aquell fil
que les ànimes va unir...
Serà delicat
sedós...
com el llençol sobre el meu cos
-la teva pell, el meu abric-
la carícia més subtil
sobre el pur més infinit...

Deixa'm dedicar-te un pensament
un de sol
un d'etern...
Demà serà diferent
Potser tendre
o més bonic
Esbojarrat
o passional...
Com tu un dia vas fer amb mi...

Com el que cada matí
viatja...
fins al meu llit...

https://www.youtube.com/watch?v=UnIZwED0jbA&feature=player_detailpage

divendres, 14 de febrer del 2014

Un illot pel teu cor...

Ploro sorra i ric a mars...
Sóc polsim esmicolat
que em colo entre els pensars
Vaguejant entre espurnetes
que voleien per dins els caps...
Espargeixo sentiments

-com si es poguessin desganar
i fondre's entre les mans-
Textures, colors i olors
Els matisos de tots els plors
dels somriures i els amors...
Si la sorpresa té sabor
Si es pot sospesar el desig
o la tonada exacte de l'enyor...

Ploro sorra i ric a mars...
Ara pots reposar el cap
-l'he buidat de tot pensar-
Al meu pit tens un illot

Un oasi
pel teu cor...


Tots els drets del text reservats
 

dilluns, 10 de febrer del 2014

M'ho recordes...?

Recorda'm el què em vas dir
que han caigut en l'oblit
els primers mots que vaig sentir
com suaus pètals sobre mi...

Ho recordes...?
Va ser un Hola
o un Encantat...?
Només em queda a la ment
un càlid petó musical
a la galta...
acaronant el clotet
-totalment innocent-
gairebé a tocar
el meu llavi albat...
Un encontre -casual-
seguit d'un encaix de mans
en un intent de formalitat
mentre embogia el nostre pensar...

Recorda'm...
aquell intens sentir
i el dolç fremiment de dins
amb disfressa de serenor
que ens cobria...
que ens perdia...
entre una banal conversa
amb caire de solemnitat
ens feia de banda sonora
d'una (nostra) bella historia
de no recordo ben bé quan....

M'ho recordes....??
però fes-ho a cada instant
Avui
i demà...
En el nostre encontre... casual

Tots els drets del text reservats






divendres, 7 de febrer del 2014

Vestits per l'ocasió

No ens vestirem per l'ocasió
Perquè per ella, no hi ha peça
ni la més preuada seda
que la faci més perfecte...

La ocasió... ens vestirà
-com només ella en sap-
Dels sentits a flor de pell
amb guspires a les mans
que en tocarnos
esclataran....
Les ànimes aniran nues
-ja van despullar-se amb premura-
Les capes van lliscar
Esteses al terra s'hi van quedar
tremolant per la puresa
dels sospirs de maragda esma
que van encendre'ns els cors
per si ens perdiem en la foscor...

No em vestiré per l'ocasió
Que de seda
Ja duc el cor....


Tots els drets del text reservats

dijous, 6 de febrer del 2014

Cançó somiada

Ahir em vaig despertar amb aquesta cançó al cap... No era la d'Aretha Franklin, no. Era exactament aquesta versió... No us ha passat mai?? Com quan somies amb algú i no li veus el rostre, ni pots sentir la seva veu, ni tan sols t'arriba la seva olor... però saps perfectament de qui es tracta perquè et queda la seva pell en els teus llavis, com un petó dolç que pots acaronar durant tota la vida....
(Nía Murtal)

https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=S1rkXYWMqZg


No volia aclucar els ulls

Va arraulir-se entre pensaments
Entre els braços càlids de vells temps...
Acaronat per la pluja
no volia aclucar els ulls
per si minvava la dolça imatge
per si enfosquida, es fes miratge...
I l'abraonava
Amb la mateixa flassada
que els seus somnis cobejava...

No volia aclucar els ulls
Que en la nit, miraven perduts
barrejant el nuvolós plor
amb el rostre mig somort
que s'aclaria fins brillar
-com aquells dies-
en veure que apareixia
la seva finestra a la vida
i amb ella
es feia de dia...

No volia aclucar els ulls
Fins fondre's dins els seus...
Fins poder besar-li la veu...


Tots els drets del text reservats

dimecres, 5 de febrer del 2014

T'espero....

T'espero...
Allà on sempre
Al carrer de la impaciència
Que ens apressa
Que deleja per veure'ns
recorrent amb lentitud
el plàcid camí de vellut...

T'espero...
Allà on sempre
sota el fanal neguitós
parpellejant d'excitació
fins trobar-nos en la fosca
d'aquesta nit
tota nostra...
La lluna marcarà el camí
del flegmàtic pas del temps
que amb ànsia aturarem
amb l'ajuda dels anhels...

T'espero
Allà on sempre...
I ja friso per tornar veure't
A besllum...

Per pacients
tornar-nos un...

 
Tots els drets del text reservats

dimarts, 4 de febrer del 2014

Cos i ànima... enfrontats

Va caminar cap al bany
amb el cap mirant avall
Feixuguesa a les passes
per l'exessiu pes a l'ànima
carregada...
de malmeses esperances
La pell traspuava llàgrimes
El cos de color fum
emboirat pel dubtós futur...
Vençut...
Con si l'amor fos un combat
on li hagués tocat el perdre
I ferit, roman al terra...

Va ensabonar-se amb l'absència
i en retenia la seva essència
que lliscava, en tocar l'aigua...
Enlloc d'esbaldir els records
s'amaraven... dins el cor
Xop d'enyor
Banyat de plor...
Esperant eixugar-se al sol
fins creure's vencedor...

Perdut l'enteniment...
Com li podria explicar...??
que no hi ha guerra
ni combat...
tan sols lluita d'entitat
Cos i ànima, enfrontats,
on el vèncer
és estimar...


Tots els drets del text reservats


dilluns, 3 de febrer del 2014

T'ho ensenyaré...

T'ensenyaré on anava a pensar-te
tot aquest temps
quan no em trobava..
On m'emborratxava de l'aire
quan la teva set, m'ofegava...
T'ensenyaré els dibuixos a l'aigua
que al rierol pintava
quan petita, jo em tornava...
I veuràs...
Veuràs les pedres ben llises
afeblides de tantes carícies
per les meves mans
quan eren buides....
T'ensenyaré on són els nostres petons
que jo guardava -com tresors-
quan el teu món es feia fosc...

T'ho ensenyaré.
Avui a la lluna
li he promès...


Tots els drets del text reservats