dimarts, 4 de febrer del 2014

Cos i ànima... enfrontats

Va caminar cap al bany
amb el cap mirant avall
Feixuguesa a les passes
per l'exessiu pes a l'ànima
carregada...
de malmeses esperances
La pell traspuava llàgrimes
El cos de color fum
emboirat pel dubtós futur...
Vençut...
Con si l'amor fos un combat
on li hagués tocat el perdre
I ferit, roman al terra...

Va ensabonar-se amb l'absència
i en retenia la seva essència
que lliscava, en tocar l'aigua...
Enlloc d'esbaldir els records
s'amaraven... dins el cor
Xop d'enyor
Banyat de plor...
Esperant eixugar-se al sol
fins creure's vencedor...

Perdut l'enteniment...
Com li podria explicar...??
que no hi ha guerra
ni combat...
tan sols lluita d'entitat
Cos i ànima, enfrontats,
on el vèncer
és estimar...


Tots els drets del text reservats


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada