Podria marxar

Podria marxar...
sense més

en silenci i de puntetes

deixant la realitat al darrera

Recollir-me a mi mateixa

i deixar-te la maleta

que em pesa -de tan plena-

de records i de colors

de sentiments i d'amor...

Podria marxar... 
sense més

callar, i no dir res...

menjar-me les meves ganes

i deixar-te les engrunes

de paraules sense dubtes,

dels pensaments més sincers,

per si encara no has entès

les lletres de les pells

i un bon dia les comprens...

Podria marxar...
sense més

dir-te que ja és suficient

que no vull més patiment...

Però això seria mentida

dita amb la boca petita,

això no seria veritat

i jo no en sé d'enganyar...

Podria sortir...
i patir

molt més que quedant-me aquí...

No fer cas del sentir,

oblidar les bones coses

que la sensibilitat em dona

Pensar com els demés

i no anar contra corrent...

Separar el cor del meu cos

i ser capaç de no estimar

perquè amb la ment, puc pensar...

Dir-te que ja he marxat

tal com tu, hi vas entrar...

i deixar-te aquest cistell

replet de fruits de dolçor

-recollits amb tot l'amor-

de l'arbre que vas plantar

dins un cor encisat,

que només sap fer-se gran...

Podria marxar...
sense més

però marxar per sempre més...

tot i així, un tros de tu... vindria amb mi

un tros de mi... seria amb tu

Dos trossets inseparables

que viurien dins les ànimes

de dos cossos plens d'amor

repartits entre dos cors...

Tot i així, em quedaria

perquè al teu cor...
jo hi seria...

Tots els drets del text reservats