dilluns, 31 de març de 2014

Demanaria....

Si pogués demanar
Demanaria...
-poquet-
Una nit d'insomni distès
El cap buit de pensament
El cos complet de sentiment
Ser l'espai del teu silent
-entre l'alenada i el pit ple-
Ser una nit, el teu alè...

Demanaria...
-només-
Ser un trosset del teu somiar
Perdre'm dins l'ansiejar
del teu cor fantasiejant...
Enlluernada per la lluna
passejar-te la pell -nua-
amb el cap buit de pensament
els ulls curulls de tu...
Amb espurnetes d'estels brillants
fent camí fins l'endemà...

Demanaria...
-tan sols- 
Un demà...
Amb un sol bressolant el cos
I ronsejar
entre el llençol dels teus petons...

Dels teus llavis
ser ambició... 

Tots els drets del text reservats


diumenge, 30 de març de 2014

Un regal

Pot semblar-te tan sols uns capsa
Un regal com qualsevol altre...
Amb bonic llaç -per agradar-
I embolcall suau i setinat...
Pot semblar-te un regal més
Un de tants
Un d'igual...

Acosta'l -a cau d'orella-
El batec del seu sentir
és tot el què et pot dir...

Si t'ha regalat el seu cor
no és algú qualsevol...
És que t'estima
de debó...

Sense esperar ser correspost...


dijous, 27 de març de 2014

Cercant el so

Les mans sobre el teclat
cercant la proximitat
amb tacte
amb suavitat...
fins arribar a les profunditats
del secret més ben guardat...
Fent petjades de dolçor
Pulsacions petonejant tecles
ara blanques
ara negres...
per uns dits -que amb tremolor-
musiquen dins el meu cor...

En diuen vibracions...
Un piano fent-se cos
La música que cerca el so
posant paraules a l'amor
Són les cordes de les emocions
Què si no...?

Quan les ànimes
fan l'amor...

Tots els drets del text reservats

dimecres, 26 de març de 2014

Malacostumat...

M'has malacostumat...
A les onades del teu mar
A les nits de mareig plaent
A deixar-me dur pel vent
Al xiuxiueig sobre la pell
de quatre mans -que en alta mar
naveguen nous oceans...

M'has malacostumat...
Necessito el teu bressolar

El bany de sal
I el temporal...

Trobar el rumb
I perdre el cap....

Tots els drets del text reservats





dimarts, 25 de març de 2014

Somnis d'un gargot

Recordo un conte que tenien els meus fills, d'una nena que feia un gargot en un paper... per la nit, mentre dormia, va somiar que les ratlles d'aquell gargot s'anaven perfilant i arrodonint, fins que es convertien en un gran vaixell pirata i ella n'era la capitana que manava a tots els pirates, per tal que poguessin trobar el tresor...

Els meus fills feien gargots abans d'anar a dormir, i l'endemà m'explicaven on havien viatjat amb els seus màgics dibuixos...

Avui seré jo qui faci un gargot... i deixaré que siguin els somnis els qui m'escriguin un poema...

Qui sap... 


Tots els drets del text reservats

dilluns, 24 de març de 2014

Pensament fet de dos

Quan et vingui al pensament
una petitesa del meu ser
Un record
Un enyor
O un somriure engrescador...
Quan sentis un pessic al cor
Una carantoina del sol a la galta
Un imperceptible petó de l'aire
Que et clou els ulls
Que et fa frisança...

Somriu en gran
i agafa'm la mà...
Sóc jo, que t'he pensat,
quan la pell m'has eriçat
amb el teu sospir
ballant-me el cap...

Un pensament fet de dos

Les estranyeses de l'amor
Aquells capricis que té cor...


Tots els drets del text reservats

No sé com he arribat...

No sé com he arribat
Ni tan sols si m'has notat...
He intentat ser silenciosa
T'he acaronant subtilment
per no ferir ni l'aire
que escolta les teves pauses...

La puresa que floreix
La blancor
La serenor
M'han portat fins el teu cor...
I ja que sóc aquí
m'hi quedaré una estoneta
-O potser dues, si em deixes-
I mirar-te mentre creixes

Quan enfosqueixi el cel
seré amb tu -sota els estels-
Guarint els teus secrets

Fins allà on em porti el vent
Còmplice del teu silent...


Tots els drets del text reservats

divendres, 21 de març de 2014

Ànima a la pell

Dec tenir l'ànima a la pell
S'eriçonen els sentiments...
Degoten les emocions
per cada porus del meu cos
Com un humit i càlid vapor
enllorant cristalls amb records
de les finestres del meu cor...
Ulls tèrbols enmig del son
Nit clara
Cel ras
Amb estels ruixant cristalls
Tan punxants com brillants
Tan afilats com calmants...

Amarant tota la derma

Quan el teu ser
al meu desvetlla...


Tots els drets del text reservats

dijous, 20 de març de 2014

El dia que et vaig saber

El dia que et vaig saber
es van resoldre tots els per quès
de preguntes inexistents
amuntegades al pensament
Que no pesen
Ni ofeguen
Que gairebé imperceptibles
van fent qüestions inconscients
-a mil.lers-
Interrogants oberts a res....

El dia que et vaig saber
vaig desaprendre lo après...
Vaig morir fins a sorgir
Veig fondre'm fins a fluir...
Vaig aflorar de terra erma
-com primavera exultant-
amb efluvi d'eternitat...

El dia que et vaig saber
em va respondre l'Univers

A preguntes sense per què...


Tots els drets del text reservats

dimarts, 18 de març de 2014

Cants de sirena

Qui vol cants de sirena?
Xiuxiueig de paraules belles
Que s'esvaeixen
Que es fan fumera...
Vent al cos convertit en foc
Quimeres en flames
Cascavells en cendres...
Qui vol faules?
Castells de sorra que s'ensorren
amb la carícia d'una ploma?

Si hi ha ulls agoserats
que s'atreveixin a besar
nueses de sinceritat...
Vull petons arriscats
amb mirades d'ingenuïtat...
Si hi ha un cor valent
Un cor obert
amb valor i sense por...
Vull el concert
del seu batec

I sentir l'himne
dels sentiments...


Tots els drets reservats 
 

dilluns, 17 de març de 2014

Fills del Món

A vegades, el cansament
ens diu que ja no pot més...
I caminem durant tres eternitats
per trobar una posta de sol
que ens torni el batec al cor...

A vegades...
Tan sols necessitem un lloc
On deixar l'ànima en repòs

I sentir que ens abraça el món...


Tots els drets del text reservats

Plovisquejo....

Jo també plovisquejo...
De tant en tant
faig bassals...
Aigua salada que torna al mar
El mateix que m'acarona
Que ve i que va...
Que em porta petons mullats
I a la galta
em deixa la sal
amb sabor a immensitat...

Plovisquejo gotes de mar
De tant en tant...
Per cada gota vessada
al cel s'encén un estel
per il.luminar les foscors
amb espurnes d'il.lusions...

I jo, n'omplo carretons
per omplir-te les buidors
amb guspiretes d'Amor...

Amb el plugim del meu cor...


Tots els drets del text reservats

divendres, 14 de març de 2014

Vull més...

No en tinc prou
En vull més...
Serà que sóc avariciosa
Que necessito la teva prosa
Sols per mi...
La que la teva boca deixa impresa
petonejant les meves orelles
A lletres
A renglons
Omplint-me tots els racons...

En vull més
Vull tornar a tocar el cel...
I per pecadora
Cremar-me amb tu
dins els inferns...
Que la gula pugui amb mi
-I amb el teu desig-
Afamats...
Menjar-nos amb els ulls
Queixalar-nos cada lletra
que de la pell han fet nuesa...

Tinc dos pecats capitals:
La gula i l'avarícia

L'anhel de les teves carícies...


Tots els drets del text reservats



dimecres, 12 de març de 2014

Sóc...?

A vegades, sóc...
Un tot amb l'Univers
Un res, dins l'immens
I flueixo
Sóc Una
Sóc Ara
Sense passat
Ni ahir
Ni demà
Sóc l'instant
I Sóc
Jo...
Com tu
Amb tu -o sense tu-
Jo, Sóc...
Sóc vent
Sóc aigua
Sóc fred
Sóc glaçó...
I flamejo dins el foc....
Voleio amb l'aire
Arrelada a la terra
Un Món dins el Món
que creix amb l'Amor...

A vegades, sóc...
D'altres, penso...

I quan penso
No sé si sóc... 

Tots els drets del text reservats









dimarts, 11 de març de 2014

Vindré...

Amb les passes silenciades
Amb les ales amagades
Vindré...
Amb el cor al galop
desbocat per la pressa
en sentir el teu tan aprop...
Mentre escrius en el no res
el pensament més neguitós
En solitud
El cos nu
Els ulls vessant somnis perduts
I la ment atapeïda
de tantes quimeres buides...

Vindré...
Sense dir res
A abraçar el teu silent
A estimar...
-com només tu i jo sabem fer-

A donar pau al teu cor
Que batega
Clams d'amor...

Vindré...


Tots els drets del text reservats


divendres, 7 de març de 2014

Com ho faig...??

Com ho faig per ser peixet
per nedar sense ofegar-me
dins la mar
si es torna brava....

Com puc ser el radiant estel
-el més brillant de tot el cel-
que en mirar-lo enlluernava...
que el teu rostre il.luminava...
si ara els ulls
es tornen clucs...

Com ho faig per tornar-me plena
per ser lluna
per ser una
si la foscor m'ha fet un mos
i de mi
s'ha endut un tros...

Com ho faig...?
diga'm tu
tu... que en saps tant...
que de la mà em vas portar
que d'Amor
em vas parlar...

i en Amor
m'hi vas tornar...

Com ho faig...?

Tots els drets del text reservats


Te... vull

Ara em prendria un te
I repetiria, després...
Amb aquell punt novel.lesc
que els poetes saben fer
Inpuntual
Informal
Amb una historia a cada fulla
que reposades s'infusionen
i deixen aroma de conte...

Ara em prendria un te...
Potser amb sucre
Potser amb mel...
Millor encara
sense res...
Amb la dolçor d'aquell bes
Només...

I repetir-ne
després...


Tots els drets del text reservats



dijous, 6 de març de 2014

Abierta...

Ya me rasgué las vestiduras
En otros tiempos
En otras lunas...
Intentando comprender
esas cosas
del querer....
Y en ese intento -banal-
también me abrí en canal...
Desnuda
Vacía
Sangrando lágrimas de las entrañas
sin saber dónde guardarlas...

Todavía no entendía
los entresijos de la vida...
Hasta mil lunas más tarde
En silencio
En mi viaje...
Con los párpados cerrados
y bien abiertos mis brazos
Comprendí...
Que aunque no sea la panacea
andar abierta
viajar sin telas...
El camino te da regalos
para -sin más- aceptarlos
Igual que te los quita...
Y de su esencia
andar vestida...

Seguir Amando
sin medida...


Tots els drets del text reservats

dimecres, 5 de març de 2014

Batecs del cor (música)

Per aquells dies que tenim la sensibilitat a flor de pell, que sentim passionalment, que el més mínim frec ens fa estremir... petites carícies que fan despertar els sentits, moixaines per l'ànima que ens recorden que estem vius...

 
NO ABARATEIXIS EL SOMNI

No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l’estel que hi ha al fons del camí.

Si cal, refarem tots els signes
d’un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.

Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.

Si cal, conviurem la misèria,
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d’amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canons.

No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.

Lluís Llach
 

dimarts, 4 de març de 2014

Lluna

Jo només he pujat
per agraïr-te el què m'has donat
Però ja que sóc aquí...
Em fas un petó
per endur-me'l de record...?

Mai deixem de ser petits
pel petó de bona nit...


Tots els drets del text reservats

diumenge, 2 de març de 2014

Bressol d'infants

Encara fas salts pels bassals
i mires pels forats dels panys...?

M'han dit que t'has fet gran
que ja no ets com abans
que dus petjades a les galtes
i ferides a les espatlles...
Però saps?
Jo et veig igual
com quan eres un infant
petit de mida
gegant per dintre
amb somriure picardiós...
però amb el cor farcit d'enyors
i el cos mancat de jocs

Aquí et deixo un pany -foradat-
la clau a les teves mans,
i mil somnis al teu abast...
Tolls plens d'il.lusions
Aiguats tendres
Jocs nadons
Pessigolles com les d'ahir
i el meu pit -que fa de llit-

Bressol d'infants
que s'han fet grans...

Tots els drets del text reservats