Si pogués demanar
Demanaria...
-poquet-
Una nit d'insomni distès
El cap buit de pensament
El cos complet de sentiment
Ser l'espai del teu silent
-entre l'alenada i el pit ple-
Ser una nit, el teu alè...
Demanaria...
-només-
Ser un trosset del teu somiar
Perdre'm dins l'ansiejar
del teu cor fantasiejant...
Enlluernada per la lluna
passejar-te la pell -nua-
amb el cap buit de pensament
els ulls curulls de tu...
Amb espurnetes d'estels brillants
fent camí fins l'endemà...
Demanaria...
-tan sols-
Un demà...
Amb un sol bressolant el cos
I ronsejar
entre el llençol dels teus petons...
Dels teus llavis
ser ambició...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada