Ni tan sols si m'has notat...
He intentat ser silenciosa
T'he acaronant subtilment
per no ferir ni l'aire
que escolta les teves pauses...
La puresa que floreix
La blancor
La serenor
M'han portat fins el teu cor...
I ja que sóc aquí
m'hi quedaré una estoneta
-O potser dues, si em deixes-
I mirar-te mentre creixes
Quan enfosqueixi el cel
seré amb tu -sota els estels-
Guarint els teus secrets
Fins allà on em porti el vent
Còmplice del teu silent...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada