Feia fred al carrer
Desconhort al cor i un aire neguitós
Caminava encongida i desganada
-com vella tortuga- amagant-se
El pensament cansat
La por a les mans...
Silenciosa i tremolant, es va deixar portar...
La llevantada la va guiar
I amb la bellesa va topar
Feia fred al carrer
Primavera sota el seu cel...
De cor a cor, esvaint fredors
De la tendresa, neixen les flors
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada