M’agradava aquella
terrassa del tretzè
M’apropava al cel
A tocar els estels….
Des d’allà albirava
quimeres llunyanes
Amb la lluna de companya
Amb el silenci blavenc
I els murmuris del meu
ser
M’agradava escoltar-me abans
de somiar...
Com ho fa un innocent
infant
Amb el conte inventat per
l’àvia
I el bressol de les
paraules
I m’agrada recordar
Com sobrevolava antigues teulades
Com de ruïnes en feia
faules
que amb la màgia de la
nit
dibuixava en el meu pit….
I ara...
Des d’aquella terrassa del
tretzè
-amb el sol dins el meu cor-
he recitat el vell vers
de la faula bufada al cel...
En quietud
En solitud
He acaronat el delit
palès
dels murmuris que el meu
ser
somiava sota els estels
en les llargues nits d'hivern...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada