Petit pensament

Quants somnis li huràs dedicat, quants insomnis l'hauràs pensat... Quantes llunes hauràs baixat, fins portar-les al seu costat?

Quantes nits de cel obscur, sense ni un estel per tu....

(Nía Murtal)

Màgia...?

Mentre jo acomiadava al sol,
tu vas portar-me un de nou...
Què és la vida, si no màgia,
amb sorpreses dins la capsa?

(Nía Murtal)

Petit pensament

A vegades, els àngels es vesteixen de luxúria... però sempre van despullats, com ho fa la veritat...
(Nía Murtal)

Seguint el ritme del cor

Seguint el ritme del meu cor
vaig arribar fins el teu fons
i allà, entre els silencis musicats,
vaig trobar en negre sobre blanc
la partitura dels sentits
que l'inconscient havia escrit...

Seguint les notes del teu fons
del blanc i negre brollaren colors
i ara, entre corxeres i rodones,
la melodia ens acarona,
ens posa música a la ploma
mentre el cor escriu la historia

i els sentits obren les portes
dels silencis que ens transporten...

Tots els drets del text reservats

Nit de Sant Joan

Diuen que avui em podran veure,
que als meus ulls podran mirar
sense perill de quedar encantats...

Diuen que no seré reflex de l'estany,
que aquesta nit em faré real
sota els estels més brillants...

Diuen que seré el somni d'una nit,
que portaré ales i vareta
i em vestiré la nuesa de seda...

Diuen...
Que aquesta nit de Sant Joan
foc i aigua dansaran
dins el gorg del bosc encantat...

Però no saben, que fa mil anys,
els meus ulls et van mirar...
Vaig canviar el gorg pel mar
i ara danso sota la lluna
encantada pel teu far

que cada nit em ve a buscar
i em mira
com fa mil anys... 

Tots els drets del text reservats

Nus

L'ànima lliure i el cor de vellut,
la tremolor d'un petó perdut...
La pell bruna cenyida per sedes
d'unes mans que saben dreceres.
I ja només em queda un nus

I aquest
El guardava per TU...


Tots els drets del text reservats

Nit de flors

Qui necessita un mag
tenint-te a tu al costat??
De cada petó, n'has fet una flor
-ben vermella- color passió,
impregnada de dolç aroma d'amor...
De cada pètal, n'has fet carícies,
folrant-me la pell de pura vida
i desfullant-me sencera per dintre,
has fet tardor d'aquest estiu,
el vent s'ha endut la fullaraca
i el cor m'ha vestit de gala...

Les ànimes nues han fet l'amor
Pètals de vida besant el cos...

Pura màgia en nit de flors...

Tots els drets del text reservats

La clau dels somnis blaus

Es la clau dels somnis blaus...
La que obre antigues portes
d.il.lusions, ara somortes,
tancades per la ventada
molt abans de travessar-les.
Aquell blau enlluernador
que va despertar-te de cop
es va enfosquir una nit serena
i et va cloure les parpelles.
A cegues...
Incapaç de seguir el rastre
de la daurada aura de l'àngel
que un dia et va portar al cel
per, amb tu, tocar els estels.

Es la clau dels somnis blaus...
Només serveix pels cors oberts

Que no els espanta
un cop de vent...

Tots els drets del text reservats

Qui dia passa, any empeny...

Potser sí...
Qui dia passa, any empeny
I dia a dia, empenyem els anys.
Alguns que volen, a cop de ploma,
d'altres eterns i que costen,
que són com algues
-sense fulles ni arrels-
ben aferrades a cada aresta,
a cada escletxa que resta oberta...
I per molt que passin els dies,
hi ha anys ancorats en melangiosa profunditat...
i no hi ha prou mans, ni suficient força
que llevi l'àncora per fer-lo córrer...

Passa el temps, els mesos... un any
I segueix la vida passant
amb el teu motor parat a port,
amb el cor llacós i encallat
i les veles bategant ben fort

Com ales de fi plomissol
que no poden aixecar el vol...

Tots els drets del text reservats

 

La paraula justa pel teu cor

Quan les paraules inexistents
es tornen música plaent,
Quan ets tot un mar en calma
i el xiuxiueig de l'aire et canta,
pots sentir una veu estranya
-com un bressolar llunyà-
que l'horitzó et fa arribar...
Com si en un raconet del món
algú pogués escoltar el teu cor,
i tingués la paraula exacta
que necessita la teva ànima...

Brisa d'ànima pura i clara
Cant del mar
Bressol llunyà...

I a cau d'orella,
just allò
Que necessita el teu cor...

Tots els drets del text reservats

La mar plorava

M'he endinsat en la mar brava, amb els ulls desperts i els sentits oberts... I saps què?? He sentit un plor profund. Llàgrimes que brollaven, incontrolades, d'una mar blava que sanglotava... impregnant de sal la meva pell i xopant-me l'ànima del teu secret, que potser algun dia vas llençar al vent...
I l'he guardat. Ara és dins uns ulls maragdes, d'esperances inconfessables...
I ara, que estic banyada de la teva sal, sento la tibantor del sol eixugant-me del teu dol.
I m'agrada. M'agrada com m'amara aquest regalim de plor, coll avall... com carícia subtil recorrent tots els sentits, fins fondre's en l'infinit...

Saps? Crec que la mar pot plorar totes les llàgrimes que tu has tingut desades...

Però no em facis cas. Pot ser que estigui somiant, que somiquejo davant el far... 

Tots els drets del text reservats

Viatge...

Intento ser amable amb les meves passes,

perquè soc la viatgera i el viatge....

Sense mi

Jo mai he estat sense mi.
No sé el què estàs sentint...
Si la distància et fa emmudir, 
si el meu sentir t'apropa a mi, 
o si el sospir es torna vent
per fer-te volar lluny del pensar

i cridar el secret del teu plorar.
No sé si li expliques al coixí
els teus dubtes de l'avui,
si la lluna et baixa cada nit
estels que et parlin de mi,
que t’expliquin com estic...

Jo parlo amb un full en blanc...
Ell escolta el meu monòleg
Del jo amb mi
-sense el tu-
que ahir guiava les meves mans

Del diàleg de l’amor

Del mi, del jo,
I del sentir del meu cor...

Tots els drets del text reservats

D'on beu la meva boca...

Sóc gota dins la mar...
Respiro en la profunditat
quan d'escates tinc el pensar
i els sentits coberts de sal.

No pensis que he marxat...

No pensis que he oblidat
d'on beu la meva boca

Quan sóc dona d'aigua dolça...

Tots els drets del text reservats

Ja no t'espero per dormir

Tornaré a dormir sense tu...
I ja no espero amb delit el teu pit,
com infant que espera el dit
per estrènyer amb ferma tendresa
el guariment de la innocència.
No. Ja no....
Ja no t'espero per dormir.

Només em cal que en despertar
el meu pit no enyori el teu respirar...
Com l'infant ho fa a trenc d'alba,
quan la lluna li pren el dit de calma...

Tots els drets del text reservats

Corallina

Com corall banyat en mar tropical,
d'igües càlides de bellesa exultant,
jo em torno vermella, coberta de clam
Amb pell de seda
Amb cor de setí
I obro les mans, el pit, l'esperit...
Corallina en terra erma d'efímera bellesa
De bona soca i cor a la boca
De dolça mel i d'amor sincer...

Corallina de vellut
Amb espurnes als ulls...

Corallina de vellut
Oberta per tu... 

Tots els drets del text reservats

Temblor...

Todavía llevo tu temblor sobre mi piel
y el eco del suspiro latiendo en la sien
Jaqueca y resaca de dulce bebida compartida,
de elixir de vida al ocaso del día...
Llevo impregnadas las carícias de cada gota,
y esas pícaras cosquillas de boca a boca,
las de escalofrío ardiente
emergiendo desde mi vientre...

Todavía llevo tu temblor sobre mi piel...
La razón desmoronada
Y la locura exaltada...

Tots els drets del text reservats

Dispers

Dispers...
Amb el pensament recorrent el passat
Vagant per la tristor integrada
de la mirada sobre les passes.
Com qui no sap on s'ha perdut,
com si es pogués trobar l'enyor imaginat
o forjar un desig del demà en un ferro glaçat...
Amb l'ànima escampada...
Polseguera en rebel.lió enterbolint-te la visió
del què voldria encontrar el teu cor.

Dispers
Esbandit tot el teu pit...
Que avui reclama el vell abric
que tants dies l'ha guarit...

Tots els drets del text reservats

Presentació "Et dedico un pensament" (Nía Murtal)

No tinc paraules per descriure la vesprada d'ahir.... de veritat que va ser un dels dies més bonics en molt temps!!!
Una tarda farcideta d'emocions i sorpreses de tota mena... cares boniques que feia molt temps que no veia, abraçades de cor i mirades tendres, trucades de telèfon inesperades en plena signatura de llibres... i llàgrimes contingudes en aquest moment que comparteixo amb tots vosaltres: una cançó a dues guitarres "Nía", creació d'en Rafel Sala i interpretada per ell mateix i la meva filla Sandra...

https://www.youtube.com/watch?v=CF3S41TGUgo&list=UUxmQBiexxuTr3T4cdSq6MNQ&feature=player_detailpage


Presentació "Et dedico un pensament" a càrrec de l'escriptor Jordi Mas i Font:

https://www.youtube.com/watch?list=UUxmQBiexxuTr3T4cdSq6MNQ&v=CLq8XmqP85E&feature=player_detailpage

Emocions a flor de pell

http://myhub.pixorial.com/watch/01314201a08636bf9ca811b38a6e5bb4

Diuen que l'amistat no s'agraeix, es correspon... intentaré correspondre a tots com mereixeu, però també us he de donar le gràcies: al Jordi Mas Font, per la magnífica presentació i el bonic pròleg del llibre; a l' Antony McBonet, pel seu treball i la seva estima per la poesia; als meus extraordinaris rapsodes, Miquel Ingles, Agata Alonso, Mercè Bufí, i especialment a Tambe Jo Jo pel se ajut en tot moment amb el sò i organització; a en Rafel Sala i la Sandra, per la seva implicació, la seva sensibilitat i creativitat...

A la familia, als coneguts i desconeguts, a tots els que van fer possible una tarda entranyable i inoblidable, mil gràcies, de tot cor!!

Sou increïbles...

Respiraria les teves lletres

Voldria respirar les teves lletres
que s'ofeguen dins les venes
Les sil.labes mudes -i les perdudes-
trobarien el filó per sortir
sense por a morir per (no) dir...
I als crits callats i penitents
els donaria la veu del jove
que no accepta cap derrota,
l'impuls d'un mes d'abril
que res detura el seu florir...

Respiraria les teves lletres
Els bells somnis d'un poeta...

Tots els drets del text reservats