Quan les paraules inexistents
es tornen música plaent,
Quan ets tot un mar en calma
i el xiuxiueig de l'aire et canta,
pots sentir una veu estranya
-com un bressolar llunyà-
que l'horitzó et fa arribar...
Com si en un raconet del món
algú pogués escoltar el teu cor,
i tingués la paraula exacta
que necessita la teva ànima...
Brisa d'ànima pura i clara
Cant del mar
Bressol llunyà...
I a cau d'orella,
just allò
Que necessita el teu cor...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada