Jo mai he estat sense mi.
No sé el què estàs sentint...
Si la distància et fa emmudir,
si el meu sentir t'apropa a mi,
o si el sospir es torna vent
per fer-te volar lluny del pensar
No sé el què estàs sentint...
Si la distància et fa emmudir,
si el meu sentir t'apropa a mi,
o si el sospir es torna vent
per fer-te volar lluny del pensar
i cridar el secret del teu
plorar.
No sé si li expliques al coixí
els teus dubtes de l'avui,
si la lluna et baixa cada nit
estels que et parlin de mi,
que t’expliquin com estic...
No sé si li expliques al coixí
els teus dubtes de l'avui,
si la lluna et baixa cada nit
estels que et parlin de mi,
que t’expliquin com estic...
Jo parlo amb un full en blanc...
Ell escolta el meu monòleg
Del jo amb mi
-sense el tu-
que ahir guiava les meves mans
Del diàleg de l’amor
Ell escolta el meu monòleg
Del jo amb mi
-sense el tu-
que ahir guiava les meves mans
Del diàleg de l’amor
Del mi, del jo,
I del sentir del meu cor...
I del sentir del meu cor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada